Aquesta setmana el tema de l’entrada són les competències.
A l’entrada anterior vaig parlar-ne un poquet del tema com a introducció als deu principis psicopedagògics però no vaig profunditzar ja que encara no tenia el terme competència ben assolit.
A l’entrada anterior vaig parlar-ne un poquet del tema com a introducció als deu principis psicopedagògics però no vaig profunditzar ja que encara no tenia el terme competència ben assolit.
Començarem dient que el terme competència
primerament va aplicar-se a l’àmbit laboral per designar a les persones que
podien resoldre nous problemes. Amb el temps va aplicar-se també a l’educació i
en aquest àmbit la definició de competència que proposa Zabala(2007) és: “Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o
hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado.
Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al
mismo tiempo y de forma interrelacionada.”
Aquestes
no són res de nou en les escoles, sempre hi ha hagut mestres que han
treballat amb els seus alumnes mitjançant les competències però aquests eren
una minoria ja que a més a més aquest terme no s’incloïa en el sistema
educatiu. Actualment sí que s’inclou ja que ,com hem parlat en totes les
entrades anteriors, un sistema educatiu constructivista no ha de basar-se només
en els coneixements acadèmics aliens a la vida real sinó que ha de basar-se en
la formació per a la vida on els nens hauran de resoldre problemes reals
aplicant tot allò que han aprés.
Les competències són taules de quatre potes ,
és a dir que si alguna d’aquestes no hi és
la taula no seria estable. Aquestes quatre potes són: els conceptes, els
fets, els procediments i les actituds. Per aprendre els fets cal
memoritzar-los, per aprendre conceptes haurem de fer la nostra construcció
personal, per a conèixer el procediment allò important és la seva pràctica i
l’actitud és un factor molt més difícil ja que implica un component afectiu i
per això depèn de l’experiència personal. Per tant, per ser alumnes competents
cal que l’actitud sigui positiva, que memoritzin una sèrie de fets, que
construeixin uns conceptes i que aprenguin , mitjançant la seva pràctica, uns
procediments, és a dir ser competent és saber, saber fer i saber ser.
La forma senzilla d’ensenyar als nens és
tenint-los a tots asseguts i en silenci escoltant allò que la mestra o el
mestre els està ensenyant però l’aprenentatge per competències no pot seguir
aquest model de classe magistral. Els nens hauran de moure’s, de parlar i de
participar , a més a més no tots els nens aprenen de la mateixa manera ni
necessiten les mateixes ajudes o el mateix nombre de pràctiques, és per això que és tant difícil ensenyar
competències.
En l’ensenyament per competències és molt
important iniciar el nou aprenentatge partint de la vida real que serveixi de
model per tal que els nens reconeguin la utilitat d’aquest coneixement i puguin
utilitzar-lo en la resolució de problemes posteriors de la seva vida
quotidiana. En Zabala en la seva conferència en Eivissa posa el clar exemple de
l’aprenentatge de les fraccions que com parteix del model del pastís tothom les
recorda, mentre que no tothom podria definir que és el mínim o el màxim comú
múltiple perquè la seva explicació no va
iniciar-se amb un exemple real.
La setmana passada el terme competència em semblava potser massa abstracte, tenia clar que era l’aplicació de unes eines per resoldre problemes de la vida real però no sabia que aquestes eren en els conceptes, l’actitud i els procediments .Encara tinc bastants dubtes com l’avaluació d’aquest tipus d’aprenentatge o com hem de distribuir les aules per tal que els nens puguin aprendre de una forma més eficaç però respecte a això encara no hem parlat molt en classe només hem donat unes pinzellades escoltant la conferència d’en Zabala, així que esper que durant les pròximes sessions tot em quedi més clar, ja que crec que les competències són la base d’un sistema educatiu plenament constructivista i del segle XXI, és a dir el model que jo voldria aplicar en un futur amb els meus nens.També he aprés a utilitzar l'eina Animoto de la que mai havia sentit parlar i amb la qual he apliat una mica més el meu PLE. He fet el muntatge utilitzant les dues fotos que havia creat per a una entrada anterior i altres imatges de flickr. Aquestos són els enllaços:
http://www.flickr.com/photos/44551921@N04/6240707542/
http://www.flickr.com/photos/blai_server/384841774/
http://www.flickr.com/photos/alinekelly/7265061260/in/set-72157629884602070
Aquí us deixo el muntatge de Animoto:
Make your own slide show at Animoto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario