El currículum

Aquesta setmana parlaré  del polèmic currículum.

Primer definiré el terme utilitzant una definició que he llegit en el bloc profesor en la secundaria que diu així: “El currículum nos habla de qué se debe enseñar pero también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar cómo, cuándo y de qué manera evaluar” .

Com bé diu el llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé: “ hi ha diferents fonts que ens ajuden a prendre decisions a nivell curricular.” , i aquestes són les quatre següents:

1.      L’anàlisi sociocultural: que determina que es allò important que han de conèixer els nens basant-se en el propi context sociocultural.

2.      L’anàlisi psicològica: que determina que es allò important tenint en compte el desenvolupament cognitiu de l’alumnat.

3.      L’anàlisi disciplinària: que determina allò rellevant de cada àrea.

4.      L’anàlisi pedagògica: determina com s’ha d’ensenyar el contingut depenent de la disciplina i del desenvolupament cognitiu.

De l’adaptació curricular abans només s’encarregava l’administració però quan es va introduir la LOGSE el currículum va passar a ser flexible i obert, això vol dir que no totes les decisions es prenen des de l’Administració educativa, així doncs, l’adaptació d’aquest es fa mitjançant tres nivells:

Primer nivell: l’agent responsable és l’Administració educativa, és a dir el MEC(Ministeri d’Educació i Ciència).

Segon nivell: queda en mans del centre.

Tercer nivell: els encarregats de fer l’adaptació en aquest nivell és el mestre pròpiament dit.

Però moltes vegades en aquest últim nivell l’adaptació no es produeix ja que com els mestres estan saturats de burocràcies, cauen en l’error de no fer les corresponents adaptacions curriculars i d’utilitzar la que fa el llibre de text, oblidant la seva professionalitat. Clar que  l’adaptació que fa el nivell administratiu no pot resoldre les necessitats de tots els alumnes ja que no hi ha dos nens iguals i d’això s’ha d’encarregar el mestre que es qui coneixerà els seus nens i les seves necessitats educatives.Com bé diu aquesta frase que he tret del bloc de Felipe Zayas(2011)  :” lo que hay detrás de todo esto es  la renuncia por parte del profesorado a interpretar, adecuar, concretar el currículum oficial de acuerdo con el contexto educativo. La renuncia a determinar qué es realmente relevante y a explorar las formas de trabajo más adecuadas en relación con  los diversos tipos de aprendizajes”.

(Aquesta és una imatge de Néstor Alonso)

És cert que aquest treball moltes vegades es veu dificultat per què ,com tot en aquesta societat ,el currículum també està embrutat per la política. Així, cada vegada que canvien els presumptes representants del poble, allò que primer canvien són les lleis respecte a l’educació,  variant també el currículum i donant als mestres més feina encara de la que ja en tenen. Crec que seria convenient que els diferents partits polítics fessin un pacte mitjançant el qual estableixin unes bases inamovibles dins d’aquest. Malgrat això, si un professor té clara la seva funció, els seus objectius i la seva professionalitat donarà igual el nombre de vegades que es modifiqui el currículum perquè tindran tan clar l’horitzó al qual volen apropar-se que aconseguiran fer un bon tractament del currículum que assoleixi les necessitats dels seus alumnes. Per tant, vull deixar clar que això no es una excusa per no fer les adaptacions que ens pertoquen del currículum i deixar-ho tot en mans del llibre de text. Aquesta paraula, professionalitat, és molt important que els mestres la tinguin ben assolida i clara ja que això marcarà molt la seva docència i l’aprenentatge dels seus nens.

També cal explicar uns dels problemes més grans en relació al currículum, aquest està ancorat a la visió tradicional de l’educació ,com reflexa aquesta frase de Pedro Villarrubias(2011):”Alguien lo ha comparado con la Biblia, que permite múltiples interpretaciones. Sí, pero siguiendo una historia antigua, básica, lineal, dividida, conservadora: usted está aquí, si usted se aprende/interpreta/repite esto y aquello llegará hasta allá.”, ja que basa el que s’ha d’aprendre en un munt de fets, conceptes i principis i això impossibilita l’ensenyament per competències ja que els mestres tenen un temps limitat per donar tots els coneixements i òbviament és molt més lent experimentar, crear , treballar en grup...que  utilitzar el mètode de les classes magistrals on el mestre explica davant dels alumnes i aquests només memoritzen i no entenen, això es veu reflectit en la següent frase de FelipeZayas(2011):“Sabemos que una metodología basada en la actividad de los alumnos (observación, búsqueda )de información, reflexión sobre  lo observado y/o leído, sistematización de conceptos, composición de textos o preparación de exposiciones orales para comunicar lo aprendido, etc.) requiere procesos de trabajo de una cierta complejidad y, por tanto, de una cierta duración.”Això comporta que els nens poc temps després oblidin tot allò que en teoria havien aprés ja que voler donar tants conceptes en un breu temps comporta el donar-los per damunt i no aprofundir . Potser aquesta presa per assolir el màxim nombre de conceptes en un únic curs és la raó per la qual el currículum té aquest nom, ja que currículum-i en llatí vol dir cursa i l’educació, tot i que s’entén així, no ha de ser una cursa de velocitat on hem d’assolir els coneixements de forma molt ràpida sinó un exercici de resistència on hem d’assolir al nostre ritme uns coneixements sense  aturar mai el nostre aprenentatge.

Ir a descargar

Abans de l’explicació de na Gemma d’aquesta setmana ,d’haver llegit les entrades dels diferents blocs que ens ha recomanat i el llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, l’únic currículum que coneixia era el currículum vitae al qual vaig tenir que enfrontar-me fa un parell d’anys. Potser si suposava que darrere de l’educació hi havia uns objectius mínims que tots els nens havien d’assolir i que això ho determinava el Ministeri d’Educació però no sabia que s’anomenava currículum ni que aquest passava després per dos nivells d’ajustament: un que queda en mans del centre i un altre en mans de l’equip docent. És a dir que, tot i que sempre he volgut ser mestra, no tenia ni idea de que hauria d’ajustar el currículum per al meu grup d’alumnes  tenint en compte les seves necessitats.

 Amb tot això que he aprés aquesta setmana a classe trobo que he conegut un altre aspecte que hauré d’assolir en la meva futura professió i conèixer-lo des del principi m’ajudarà ,però encara necessito saber com s’ha de fer una adaptació curricular i espero poder aprendre-ho al llarg del meu grau.

Respecte a l’artefacte d’aquesta setmana, trobo que ivoox és molt fàcil d’utilitzar. Jo ,abans de pujar-la, he fet la gravació amb un telèfon mòbil i m’ha resultat molt còmode ja que no tot el món té micròfons (jo en el meu cas no en tenia) però sí que la gran majoria tenim un telèfon mòbil que ens permet fer gravacions. A més a més, avui dia els telèfons mòbils deurien utilitzar-se més per fer coses d’aquest tipus ja que es una eina molt còmoda, amb moltes possibilitats i que tots coneixem, en major o menor grau, i això ens facilita molt la tasca.