I'm Rocio and I was born in 1994. I have two brothers who are the most important part of my life. The older one is twenty years old and his name is Juan Francisco. The younger one is Miguel Angel and he is seventeen years old.
I love reading, the beach and I especially love drawing and because of that when I was seven years old I wanted to be an artist. But once I made a discovery, I like to teach children, so I decided to be a teacher.
At the moment I'm studying at the University and I will be doing that for four or maybe five years. My plans for the future are to get my degree and find a job as a teacher.
I have got a lot og thing to tell you about my firts year at college.
The studies are very interesting for me now but at the beginning it was very stressful because everithing there was new for me and I had a lot of work to do in groups with people who I didn't know and you know that I'm very shy.
In February I sang in front of people in a music exam and it was a terrible experience for me.
Now, I have English lessons and I'm feeling stressed because as you know I'm not good at English but the lessons are fine and we practise a lot which I really like.
In general, I'm proud because I'm doing what I always wanted to do.
I have to finish now because I have to go to my class.
Keep in touch!
Love,
Rocío.
Essay.
Nowadays education is changing and the methodologies are changing too, but are traditional methodologies still better than modern methodologies?
On the one hand, traditional methodologies have good results because a lot of students who were tought with them went to the university, but is the goal of education having good marks or learning?
On the other hand, traditional methodologies focus on memorising but not on practice or learning like modern ones. Also, for traditional methodologies only the students who want to go to the university are important but all kinds of people are important for modern methodologies like in real life or maybe we not phone a technician when our computer crashes?
In conclusion, modern methodologies are still better because they are focus on learning and is for all students, whetter want they to go to university or to do something else. So, in my opinion, education should be based only on new methodologies to teach students.
Gener ja plenament ha terminat, ara toca
posar colzes i treure els exàmens bé però abans voldria fer una
entrada final que serveixi de cloenda per a l'assignatura de Bases
Didàctiques i Disseny Curricular.
Primerament, dir que jo, tot i ser una
dona jove, tenia una visió tradicional de l'escola on el mestre era
un home o una dona que arribava a classe ens indicava quina pàgina
del llibre calia obrir per seguir les seves explicacions i que
explicava mentre tots romanien en silenci escoltant, i que a final de
cada trimestre posava un exàmen on allò que sortia era el que deia
el llibre de text, aquelles veritats absolutes que potser ni eren
veritats però que ningú podia posar en dubte. Després de tants
mesos de treball puc dir orgullosa que no es aquest tipus de mestra
el que vull ser, que no vull allargar més la visió tradicional de
l'escola, que vull que el canvi sigui una realitat i vull formar-ne
part. Arribaré a escola i no obriré el llibre de text, de fet
m'agradaria no portar-ne, plantejaré als meus alumnes un repte i els
ajudaré a experimentar, a crear, a viure i a coneixer cadascú a la
seva forma, cadascú al seu ritme i obviament no en silenci sinó amb
la participació de tots ells oferint-me idees que els interesin i
els motivin.
De la mateixa manera que mai m'havia
aturat a pensar que la meva visió de l'escola no encaixava amb una
educació del segle XXI, tampoc m'havia aturat a pensar en moltes
altres coses que acceptava sense qüestionar-me si eren útils o no i
gràcies a aquesta asignatura he obert els ulls i tinc més ganes de
ser mestra que mai. Una altra d'aquestes coses era que creia que el
meu treball seria més fàcil i que no tendria tantes
responsabilitats però he aprés,entre moltes altres coses, que
l'etapa de l'educació infantil és fonamental per als nens, que
tenir un bon mestre en aquesta etapa que t'ajudi a desenvolupar-te de
forma integral resaltant les teves habilitats i ajudant a solucionar
les teves dificultats és essencial per al posterior desenvolupament
de la personalitat del nen com bé es reflecteix a l'entrada sobrel'educació infantil, aquesta etapa es fonamental. Així doncs, he
descobert que la meva responsabilitat és extrema ja que marcaré les
seves vides d'una forma molt profunda i en les meves mans està
fer-lo de forma possitiva o de forma negativa. Tot i que,això
m'angoixa un poc també em fa entendre que hauré de ser molt
professional en la meva feina diariament i em fa suposar que si ho
faig bé els meus futurs alumnes seran grans persones en part gràcies
a mi( mai s'ha d'oblidar que en l'educació les famílies també
juguen un paper molt important) i això em farà sentir-me orgullosa
de la meva feina i em farà pensar que el meu esforç ha valgut
moltísim la pena.
Gràcies a na Gemma, els llibres que he
llegit i les entrades dels diversos blocs que he estat visitant
durant aquest semenestre, m'he adonat de la importància que tenim
els mestres i també que els protagonistes sempre han de ser ells,
els petits. Que hauré de fer molta més feina però que cal que els
ajudi i els orienti en la creació del seu propi coneixement i no pas
donar-li-ho fet perquè així l'aprenentatge no seria significatiu ni
útil ,que és un dels principis per ensenyar competències dels que
parl en entrades anteriors, i encara que m'hauria estalviat temps de
feina aquest no hauria servit per a res.
Una altra cosa que he aprés ,i potser
és d'allò que menys sabia, és com he d'ensenyar per competències,
que métodes cal que utilitzi, com s'han de distribuir els espais i
els temps i sobretot com s'ha d'avaluar. És l'avaluació, a la que
també vaig dedicar una entrada, allò que més ha canviat els meus
esquemes mentals, tota la vida angoixada per treure una nota alta i
ara m'he adonat que una nota no diu res, que un nou o un deu no val
res i que a més a més amaga moltes coses com tot això que fa bé
l'alumne. Però tot i que el canvi va ser molt brusc,m'alegra haver
pogut adonar-me a temps perquè així avaluaré als meus alumnes
adequadament, valorant el procediment i no només el resultat i
valorant també els meus mètodes ,no deixant als nens com als únics
culpables del seu éxit o fracàs.
A més a més, he conegut eines que em
seran molt útils tant per a la meva formació com a mestra que serà
continua ,com per a oferir-les als meus alumnes ja que vivint en el
segle de la tecnologia cal aprendre a fer un bon ús de les eines que
aquesta ens ofereix. He utilitzat moltres eines de la web 2.0
ampliant el meu PLE que abans de començar amb l'assignatura era
aquest:
I ara, quatre mesos després és així:
Finalment, donar les gràcies a na
Gemma per haver-me obert els ulls, per enseyar-me que estava
equivocada i haver-me ajudat així a saber que no vull fer en la meva
futura docència allò que vaig vore durant la meva experiència.
Aquí us deixo el vídeo que na Núria,
n'Andrea, na Celia i jo hem fet per a tancar l'assignatura:
Quant de temps sense escriure al bloc!
Aquí soc una vegada més però aquesta entrada serà una mica
diferent..
Avui parlaré sobre el debat que hem
estat treballant via twitter sota l'etiqueta de #dbateiv durant
aquesta setmana i que avui hem culminat amb el debat presencial a la
classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
El debat era sobre l'escola tradicional
contra l'escola constructivista i en aquest totes hem prés dos rols:
un a favor de l'escola tradicional i un altre a favor de l'escola
constructivista.
M'ha semblat interesant i entretingut
però el cert és que m'ha costat més del que jo creia defensar una
cosa contrària totalment a allò que pens. I m'he adonat que allò
que feia uns mesos trobava normal i aceptava ara ja no ho puc tolerar
ni aceptar-ho, és a dir, que ja no tolero la vigència d'una escola
tradicional en ple segle XXI, que soc conscient de que el sistema
necessita un canvi i més que mai, vull forma-ne part. Això ho he
notat quan tenia el rol defensor de l'escola tradicional ja que
m'angoixava veure aquests tweets meus defensant coses com la
necesitat de la disciplina per fer-se respectar, la memorització com
a única eina d'aprenentatge.. i potser això ho pensava abans però
després d'haver llegit tant, d'haver escoltat na Gemma.. ara sé que
un mestre pot fer-se respectar sent professional i aconseguint el seu
propósit que és ensenyar i educar als nens per formar-los com a
persones completes i competents i que per conseguir això no serveix
amb memoritzar que necesiten descobrir, investigar..crear el seu
propi coneixement.
Quan defensava l'escola constructivista
m'he trobat cómoda,segura i he trobat molts més arguments per
defensar la meva postura. Durant aquest rol el tema que més m'ha fet
tweetetjar ha set el de l'avaluació, un tema tant important com per
a ser el motor de l'aprenentatge i que l'escola tradicional utilitza
per sancionar i separar i no pas per orientar als nens sobre les
seves habilitats i dificultats.A més a més no avalua l'aprenentatge
ja que es basa en el resultat final i no en el progrés durant el
procés.Tampoc no deuria centrar-se en l'alumne ja que moltes vegades
el que falla és la metodologia del mestre i ell també haura
d'autoavaluar-se En aquest punt, us aferro una foto dels meus tweets
sobre aquest tema:
Uns altres tema molt polémic que ha
donat peu a moltes opinions ha set el de el llibre de text com a únic
recurs que només serveix per aconseguir la memorització dels
alumnes i no l'activació del seu raonament, la importància de
l'educació infantil de la que vaig parlar a la darrera entrada del
bloc i que alguns criticaven fent referència a la seva funció
tradicional només de custódia però aquesta etapa és fonamental
per a l'aprenentatge dels nens i per a la seva formació com a
persones, i molts altres subtemes que s'han generat a mesura que
avançava el debat.
Mai havia fet un debat i molt menys ho
havia fet via twitter, de fet utilitzava aquesta eina com a red
social per comunicar-me amb els meus amics però he aprés que té
molts d'usos i moltes possibilitats aplicades a l'àmbit de
l'educació i ara que les he conegut segurament en faré ús d'elles.
És una activitat molt interessant per tal d'adonar-se que no tots
estaran a favor de la nostra visió de l'educació i que haurem de
lliurar amb molts pares acostumats a un sistema tradicional que
qüestionaran el nostre treball però nosaltres, com a professionals,
haurem de poder argumentar perquè la nostra és millor per als seus
fills i tractar de convercer-los.
A més a més la preparació prèvia
utilitzant eines de la web 2.0 com és twitter ens ha ajudat a pensar
arguments a favor i en contra per tal de fer un debat més fluït i
més ric durant la sessió d'avui tot i que és molt més fàcil
exposar la teva opinió per escrit que no parlant davant la resta de
companyes. Encara que això ens ha set molt útil perquè com ja he
dit abans durant la nostra carrera tindrem que argumentar el perquè
de la nostra metodologia i ho haurem de fer davant dels pares i no
via internet.
