Despedida.

Gener ja plenament ha terminat, ara toca posar colzes i treure els exàmens bé però abans voldria fer una entrada final que serveixi de cloenda per a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.

Primerament, dir que jo, tot i ser una dona jove, tenia una visió tradicional de l'escola on el mestre era un home o una dona que arribava a classe ens indicava quina pàgina del llibre calia obrir per seguir les seves explicacions i que explicava mentre tots romanien en silenci escoltant, i que a final de cada trimestre posava un exàmen on allò que sortia era el que deia el llibre de text, aquelles veritats absolutes que potser ni eren veritats però que ningú podia posar en dubte. Després de tants mesos de treball puc dir orgullosa que no es aquest tipus de mestra el que vull ser, que no vull allargar més la visió tradicional de l'escola, que vull que el canvi sigui una realitat i vull formar-ne part. Arribaré a escola i no obriré el llibre de text, de fet m'agradaria no portar-ne, plantejaré als meus alumnes un repte i els ajudaré a experimentar, a crear, a viure i a coneixer cadascú a la seva forma, cadascú al seu ritme i obviament no en silenci sinó amb la participació de tots ells oferint-me idees que els interesin i els motivin.

De la mateixa manera que mai m'havia aturat a pensar que la meva visió de l'escola no encaixava amb una educació del segle XXI, tampoc m'havia aturat a pensar en moltes altres coses que acceptava sense qüestionar-me si eren útils o no i gràcies a aquesta asignatura he obert els ulls i tinc més ganes de ser mestra que mai. Una altra d'aquestes coses era que creia que el meu treball seria més fàcil i que no tendria tantes responsabilitats però he aprés,entre moltes altres coses, que l'etapa de l'educació infantil és fonamental per als nens, que tenir un bon mestre en aquesta etapa que t'ajudi a desenvolupar-te de forma integral resaltant les teves habilitats i ajudant a solucionar les teves dificultats és essencial per al posterior desenvolupament de la personalitat del nen com bé es reflecteix a l'entrada sobrel'educació infantil, aquesta etapa es fonamental. Així doncs, he descobert que la meva responsabilitat és extrema ja que marcaré les seves vides d'una forma molt profunda i en les meves mans està fer-lo de forma possitiva o de forma negativa. Tot i que,això m'angoixa un poc també em fa entendre que hauré de ser molt professional en la meva feina diariament i em fa suposar que si ho faig bé els meus futurs alumnes seran grans persones en part gràcies a mi( mai s'ha d'oblidar que en l'educació les famílies també juguen un paper molt important) i això em farà sentir-me orgullosa de la meva feina i em farà pensar que el meu esforç ha valgut moltísim la pena.

Gràcies a na Gemma, els llibres que he llegit i les entrades dels diversos blocs que he estat visitant durant aquest semenestre, m'he adonat de la importància que tenim els mestres i també que els protagonistes sempre han de ser ells, els petits. Que hauré de fer molta més feina però que cal que els ajudi i els orienti en la creació del seu propi coneixement i no pas donar-li-ho fet perquè així l'aprenentatge no seria significatiu ni útil ,que és un dels principis per ensenyar competències dels que parl en entrades anteriors, i encara que m'hauria estalviat temps de feina aquest no hauria servit per a res.

Una altra cosa que he aprés ,i potser és d'allò que menys sabia, és com he d'ensenyar per competències, que métodes cal que utilitzi, com s'han de distribuir els espais i els temps i sobretot com s'ha d'avaluar. És l'avaluació, a la que també vaig dedicar una entrada, allò que més ha canviat els meus esquemes mentals, tota la vida angoixada per treure una nota alta i ara m'he adonat que una nota no diu res, que un nou o un deu no val res i que a més a més amaga moltes coses com tot això que fa bé l'alumne. Però tot i que el canvi va ser molt brusc,m'alegra haver pogut adonar-me a temps perquè així avaluaré als meus alumnes adequadament, valorant el procediment i no només el resultat i valorant també els meus mètodes ,no deixant als nens com als únics culpables del seu éxit o fracàs.

A més a més, he conegut eines que em seran molt útils tant per a la meva formació com a mestra que serà continua ,com per a oferir-les als meus alumnes ja que vivint en el segle de la tecnologia cal aprendre a fer un bon ús de les eines que aquesta ens ofereix. He utilitzat moltres eines de la web 2.0 ampliant el meu PLE que abans de començar amb l'assignatura era aquest:

I ara, quatre mesos després és així:

Finalment, donar les gràcies a na Gemma per haver-me obert els ulls, per enseyar-me que estava equivocada i haver-me ajudat així a saber que no vull fer en la meva futura docència allò que vaig vore durant la meva experiència.

Aquí us deixo el vídeo que na Núria, n'Andrea, na Celia i jo hem fet per a tancar l'assignatura: