tag:blogger.com,1999:blog-26736143907809154092024-03-13T22:12:10.210-07:00primer de na RocíoRocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-61292196371606769402013-05-21T06:08:00.001-07:002013-05-21T09:55:30.909-07:00MYSELF<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I'm Rocio and I was born in 1994. I have two brothers who are the most important part of my life. The older one is twenty years old and his name is Juan Francisco. The younger one is Miguel Angel and he is seventeen years old.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I love reading, the beach and I especially love drawing and because of that when I was seven years old I wanted to be an artist. But once I made a discovery, I like to teach children, so I decided to be a teacher.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
At the moment I'm studying at the University and I will be doing that for four or maybe five years. My plans for the future are to get my degree and find a job as a teacher.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/h_foFNwJTOU" width="420"></iframe>
<br />
Foto <a href="http://www.flickr.com/photos/ecseivier/16454220/" target="_blank">:Ibiza</a><br />
Foto:<a href="http://www.flickr.com/photos/malglam/4245455254/" target="_blank"> Libros</a>.<br />
foto: <a href="http://www.flickr.com/photos/usnationalarchives/4100754477/" target="_blank">Aula de infantil.</a><br />
foto: <a href="http://www.flickr.com/photos/nationaalarchief/2948540733" target="_blank">Aula de infantil blanco y negro.</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-78348830674257173752013-05-16T14:59:00.002-07:002013-06-15T16:51:44.996-07:00Compositions<div style="text-align: center;">
<b>Email:</b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hi Laura,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I have got a lot og thing to tell you about my firts year at college.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
The studies are very interesting for me now but at the beginning it was very stressful because everithing there was new for me and I had a lot of work to do in groups with people who I didn't know and you know that I'm very shy.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
In February I sang in front of people in a music exam and it was a terrible experience for me.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Now, I have English lessons and I'm feeling stressed because as you know I'm not good at English but the lessons are fine and we practise a lot which I really like.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
In general, I'm proud because I'm doing what I always wanted to do.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I have to finish now because I have to go to my class.</div>
<br />
Keep in touch!<br />
<br />
Love,<br />
<br />
<u>Rocío.</u><br />
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Essay.</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Nowadays education is changing and the methodologies are changing too, but are traditional methodologies still better than modern methodologies?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
On the one hand, traditional methodologies have good results because a lot of students who were tought with them went to the university, but is the goal of education having good marks or learning?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
On the other hand, traditional methodologies focus on memorising but not on practice or learning like modern ones. Also, for traditional methodologies only the students who want to go to the university are important but all kinds of people are important for modern methodologies like in real life or maybe we not phone a technician when our computer crashes?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
In conclusion, modern methodologies are still better because they are focus on learning and is for all students, whetter want they to go to university or to do something else. So, in my opinion, education should be based only on new methodologies to teach students.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="48" scrolling="no" src="http://www.ivoox.com/player_ek_2135854_1.html" width="238"></iframe>Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-8173395627627982642013-01-17T07:15:00.000-08:002013-01-22T04:43:07.430-08:00Despedida.<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Gener ja plenament ha terminat, ara toca
posar colzes i treure els exàmens bé però abans voldria fer una
entrada final que serveixi de cloenda per a l'assignatura de Bases
Didàctiques i Disseny Curricular.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Primerament, dir que jo, tot i ser una
dona jove, tenia una visió tradicional de l'escola on el mestre era
un home o una dona que arribava a classe ens indicava quina pàgina
del llibre calia obrir per seguir les seves explicacions i que
explicava mentre tots romanien en silenci escoltant, i que a final de
cada trimestre posava un exàmen on allò que sortia era el que deia
el llibre de text, aquelles veritats absolutes que potser ni eren
veritats però que ningú podia posar en dubte. Després de tants
mesos de treball puc dir orgullosa que no es aquest tipus de mestra
el que vull ser, que no vull allargar més la visió tradicional de
l'escola, que vull que el canvi sigui una realitat i vull formar-ne
part. Arribaré a escola i no obriré el llibre de text, de fet
m'agradaria no portar-ne, plantejaré als meus alumnes un repte i els
ajudaré a experimentar, a crear, a viure i a coneixer cadascú a la
seva forma, cadascú al seu ritme i obviament no en silenci sinó amb
la participació de tots ells oferint-me idees que els interesin i
els motivin.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
De la mateixa manera que mai m'havia
aturat a pensar que la meva visió de l'escola no encaixava amb una
educació del segle XXI, tampoc m'havia aturat a pensar en moltes
altres coses que acceptava sense qüestionar-me si eren útils o no i
gràcies a aquesta asignatura he obert els ulls i tinc més ganes de
ser mestra que mai. Una altra d'aquestes coses era que creia que el
meu treball seria més fàcil i que no tendria tantes
responsabilitats però he aprés,entre moltes altres coses, que
l'etapa de l'educació infantil és fonamental per als nens, que
tenir un bon mestre en aquesta etapa que t'ajudi a desenvolupar-te de
forma integral resaltant les teves habilitats i ajudant a solucionar
les teves dificultats és essencial per al posterior desenvolupament
de la personalitat del nen com bé es reflecteix a<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/12/lessencialitat-de-leducacio-infantil.html" target="_blank"> l'entrada sobrel'educació infantil</a>, aquesta etapa es fonamental. Així doncs, he
descobert que la meva responsabilitat és extrema ja que marcaré les
seves vides d'una forma molt profunda i en les meves mans està
fer-lo de forma possitiva o de forma negativa. Tot i que,això
m'angoixa un poc també em fa entendre que hauré de ser molt
professional en la meva feina diariament i em fa suposar que si ho
faig bé els meus futurs alumnes seran grans persones en part gràcies
a mi( mai s'ha d'oblidar que en l'educació les famílies també
juguen un paper molt important) i això em farà sentir-me orgullosa
de la meva feina i em farà pensar que el meu esforç ha valgut
moltísim la pena.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Gràcies a na Gemma, els llibres que he
llegit i les entrades dels diversos blocs que he estat visitant
durant aquest semenestre, m'he adonat de la importància que tenim
els mestres i també que els protagonistes sempre han de ser ells,
els petits. Que hauré de fer molta més feina però que cal que els
ajudi i els orienti en la creació del seu propi coneixement i no pas
donar-li-ho fet perquè així l'aprenentatge no seria significatiu ni
útil ,que és un dels principis per ensenyar competències dels que
parl en <a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/10/com-aprenem.html" target="_blank">entrades anteriors</a>, i encara que m'hauria estalviat temps de
feina aquest no hauria servit per a res.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Una altra cosa que he aprés ,i potser
és d'allò que menys sabia, és com he d'ensenyar per competències,
que métodes cal que utilitzi, com s'han de distribuir els espais i
els temps i sobretot com s'ha d'avaluar. És l'avaluació, a la que
també vaig dedicar una <a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/11/lavaluacio-no-es-un-casting.html" target="_blank">entrada</a>, allò que més ha canviat els meus
esquemes mentals, tota la vida angoixada per treure una nota alta i
ara m'he adonat que una nota no diu res, que un nou o un deu no val
res i que a més a més amaga moltes coses com tot això que fa bé
l'alumne. Però tot i que el canvi va ser molt brusc,m'alegra haver
pogut adonar-me a temps perquè així avaluaré als meus alumnes
adequadament, valorant el procediment i no només el resultat i
valorant també els meus mètodes ,no deixant als nens com als únics
culpables del seu éxit o fracàs.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A més a més, he conegut eines que em
seran molt útils tant per a la meva formació com a mestra que serà
continua ,com per a oferir-les als meus alumnes ja que vivint en el
segle de la tecnologia cal aprendre a fer un bon ús de les eines que
aquesta ens ofereix. He utilitzat moltres eines de la web 2.0
ampliant el meu PLE que abans de començar amb l'assignatura era
aquest:<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgowUQ9H-Lf4JtWNYSKe8VzTNAwqW7OKc9DKaUat9P9uDYP1YSjhn2W6S2GxxOReTx_uIbEM0rrQWeD-LQoXcDRC5L409PH6qkU8cNN6w3AeEd9YhA_tRUgWhrri2aeQHzFvKteNCWBge7h/s1600/ple12-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgowUQ9H-Lf4JtWNYSKe8VzTNAwqW7OKc9DKaUat9P9uDYP1YSjhn2W6S2GxxOReTx_uIbEM0rrQWeD-LQoXcDRC5L409PH6qkU8cNN6w3AeEd9YhA_tRUgWhrri2aeQHzFvKteNCWBge7h/s320/ple12-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I ara, quatre mesos després és així:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<iframe height="400" src="http://bubbl.us/view/1451a7/26c1f6/13tIVHKjz7GPA/" width="600"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Finalment, donar les gràcies a na
Gemma per haver-me obert els ulls, per enseyar-me que estava
equivocada i haver-me ajudat així a saber que no vull fer en la meva
futura docència allò que vaig vore durant la meva experiència.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aquí us deixo el vídeo que na Núria,
n'Andrea, na Celia i jo hem fet per a tancar l'assignatura:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/p9aLMOrFIrA" width="560"></iframe>Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-30135059170557574662013-01-15T04:31:00.000-08:002013-01-15T04:31:00.082-08:00Debate.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Quant de temps sense escriure al bloc!
Aquí soc una vegada més però aquesta entrada serà una mica
diferent..
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Avui parlaré sobre el debat que hem
estat treballant via twitter sota l'etiqueta de <a href="https://twitter.com/search?q=%23dbateiv&src=typd" target="_blank">#dbateiv</a> durant
aquesta setmana i que avui hem culminat amb el debat presencial a la
classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El debat era sobre l'escola tradicional
contra l'escola constructivista i en aquest totes hem prés dos rols:
un a favor de l'escola tradicional i un altre a favor de l'escola
constructivista.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
M'ha semblat interesant i entretingut
però el cert és que m'ha costat més del que jo creia defensar una
cosa contrària totalment a allò que pens. I m'he adonat que allò
que feia uns mesos trobava normal i aceptava ara ja no ho puc tolerar
ni aceptar-ho, és a dir, que ja no tolero la vigència d'una escola
tradicional en ple segle XXI, que soc conscient de que el sistema
necessita un canvi i més que mai, vull forma-ne part. Això ho he
notat quan tenia el rol defensor de l'escola tradicional ja que
m'angoixava veure aquests tweets meus defensant coses com la
necesitat de la disciplina per fer-se respectar, la memorització com
a única eina d'aprenentatge.. i potser això ho pensava abans però
després d'haver llegit tant, d'haver escoltat na Gemma.. ara sé que
un mestre pot fer-se respectar sent professional i aconseguint el seu
propósit que és ensenyar i educar als nens per formar-los com a
persones completes i competents i que per conseguir això no serveix
amb memoritzar que necesiten descobrir, investigar..crear el seu
propi coneixement.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Quan defensava l'escola constructivista
m'he trobat cómoda,segura i he trobat molts més arguments per
defensar la meva postura. Durant aquest rol el tema que més m'ha fet
tweetetjar ha set el de l'avaluació, un tema tant important com per
a ser el motor de l'aprenentatge i que l'escola tradicional utilitza
per sancionar i separar i no pas per orientar als nens sobre les
seves habilitats i dificultats.A més a més no avalua l'aprenentatge
ja que es basa en el resultat final i no en el progrés durant el
procés.Tampoc no deuria centrar-se en l'alumne ja que moltes vegades
el que falla és la metodologia del mestre i ell també haura
d'autoavaluar-se En aquest punt, us aferro una foto dels meus tweets
sobre aquest tema:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8TWbC37JpOgueHbhL7MJ5IyD1laMurxTjgJNvztxpclWtONIa-4Yzsg3UTT2MdeIjO3VQVPFaJ3IQbPx-GkwW68Xl_9lesVEStN-pbel_Yypmea_vMvQtvM_19JU-taj5tlfNpNQYtXNz/s1600/entradadebate.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8TWbC37JpOgueHbhL7MJ5IyD1laMurxTjgJNvztxpclWtONIa-4Yzsg3UTT2MdeIjO3VQVPFaJ3IQbPx-GkwW68Xl_9lesVEStN-pbel_Yypmea_vMvQtvM_19JU-taj5tlfNpNQYtXNz/s320/entradadebate.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzdPUY7ucvwt577fFOM3r85584wX8J52ruynntO0DE7xhslBhT6eoY72azR59Lg8-epkxTRCp6w9HOogiE3ur_w1BVwTpFBKrjfSj2TtzOIDGvuSgQBEA_rfokgut-YgNh5gVaMt6nz51/s1600/conversacion.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzdPUY7ucvwt577fFOM3r85584wX8J52ruynntO0DE7xhslBhT6eoY72azR59Lg8-epkxTRCp6w9HOogiE3ur_w1BVwTpFBKrjfSj2TtzOIDGvuSgQBEA_rfokgut-YgNh5gVaMt6nz51/s320/conversacion.png" width="259" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Uns altres tema molt polémic que ha
donat peu a moltes opinions ha set el de el llibre de text com a únic
recurs que només serveix per aconseguir la memorització dels
alumnes i no l'activació del seu raonament, la importància de
l'educació infantil de la que vaig parlar a la<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/12/lessencialitat-de-leducacio-infantil.html" target="_blank"> darrera entrada </a>del
bloc i que alguns criticaven fent referència a la seva funció
tradicional només de custódia però aquesta etapa és fonamental
per a l'aprenentatge dels nens i per a la seva formació com a
persones, i molts altres subtemes que s'han generat a mesura que
avançava el debat.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Mai havia fet un debat i molt menys ho
havia fet via twitter, de fet utilitzava aquesta eina com a red
social per comunicar-me amb els meus amics però he aprés que té
molts d'usos i moltes possibilitats aplicades a l'àmbit de
l'educació i ara que les he conegut segurament en faré ús d'elles.
És una activitat molt interessant per tal d'adonar-se que no tots
estaran a favor de la nostra visió de l'educació i que haurem de
lliurar amb molts pares acostumats a un sistema tradicional que
qüestionaran el nostre treball però nosaltres, com a professionals,
haurem de poder argumentar perquè la nostra és millor per als seus
fills i tractar de convercer-los.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A més a més la preparació prèvia
utilitzant eines de la web 2.0 com és twitter ens ha ajudat a pensar
arguments a favor i en contra per tal de fer un debat més fluït i
més ric durant la sessió d'avui tot i que és molt més fàcil
exposar la teva opinió per escrit que no parlant davant la resta de
companyes. Encara que això ens ha set molt útil perquè com ja he
dit abans durant la nostra carrera tindrem que argumentar el perquè
de la nostra metodologia i ho haurem de fer davant dels pares i no
via internet.</div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-79707344219250667012012-12-04T10:08:00.000-08:002012-12-08T03:51:02.112-08:00L'essencialitat de l'educació infantil.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ja
fa dies que els llums començen a adornar els carrers de la nostra
illa, ja s'apropen les vacances de nadal i en lloc de rebre-les amb
ganes, aquest any només em recorden que els exàmens estan a la
volta de la cantonada ,que tinc molts de treballs que fer encara i
que em sento angoixada. Però dins d'aquesta engoixa, encara vaig
fent al meu ritme amb l'esperança d'arribar a fer-lo tot quan toca i
així comptar amb suficient temps per poder estudiar.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"> <span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Aquesta
setmana, l'entrada parla més que mai d'allò que a nosaltres,
estudiants de GEDI , ens compet: la importància de l'educació
infantil. Abans de començar us deixo un vídeo molt interesant:</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/eCkd6jV-mT0" width="560"></iframe>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Primerament
cal que deixem clar que l'educació infantil és l'etapa
d'enseyament-aprenentatge que va des del naixement del nen o de la
nena fins als sis anys d'edat i que, la LOE la divideix en dos
cicles: un que abarca dels 0 als 3 anys i que , tot i que hi ha
alguns centre públics, sol ser de pagament i un altre que abarca els
tres anys restants. Aquest darrer cicle ja és gratuit.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ambdos
cicles són de caràcter voluntari, tot i que gairebé el 100% dels
nens acudeixen a l'escola als tres anys i el nombre de nens que
acudeix a un centre d'educació infantil augmenta progressivament.
Pel que fa al segon cicle, el grup d'alumnes comptarà amb un tutor
que tindrà relació permanent amb els pares i que s'encarregarà de
tot el grup durant els 3 anys de duració del cicle, aquest comptarà
amb l'ajut d'altres especialistes del centre. En el primer cicple sol
haver-hi més d'un tutor encarregat.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tot
i que cada vegada són més els que prenem consiència de la
importància d'aquesta etapa encara roman un percentatge de la
societat que la subestima. Aquesta infravaloració de l'educació
infantil ve donanda per la visió tradicional dels centres d'educació
infantil que només guarden els nens, és a dir que es limiten només
a portar a terme una acció assitencial però el cert és que
aquests centres, cada vegada més, es dediquen a intentar
desenvolupar al màxim les potencialitats dels nens, i vist des
d'aquest enfocament l'educació infantil si és una etapa
imprescindible.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cal
aclarir també que l'educació infantil no és només una etapa
“pre-escolar” sinó que té sentit en si mateixa, és a dir no és
només una preparació per a l'etapa d'escolarització sinó que és
un valor en si mateixa.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">El
llibre <i>Aprendre i ensenyar a
l'educació infantil </i>d'Eulàlia
Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010)ens dona
unes característiques d'aquesta etapa que són les següents:</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">-<b>Es
tracta d’una etapa educativa de caràcter no obligatori, sinó
voluntari.</b> </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Com
ja hem comentat abans l'escolarització no és obligatòria fins als
sis anys d'edat però no estic mica d'acord amb això, trobo que és
necessari que els nens acudeixin a centres educatius des de temprana
edat. Tot i això, i com ja hem comentat, la gent cada vegada
comparteix més aquesta opinió pel que fa al cicle que abarca dels 3
als 6 anys ja que l'escolarització dels nens d'aquesta edat és
quasi del 100% . Cercant la perfecció, caldria que prenguessim
consciència de la necessitat de l'educació en els nens menors de 3
anys i espero que en un futur en nombre de nens escolaritzats sigui
el mateix que al segon cicle.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><b>-La
necessitat d’una estreta cooperació i col·laboració amb les
famílies.</b></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Aquesta
característica és fonamental. Cal que l'escola i les famílies
vagin pel mateix camí i de manera molt més evident durant aquesta
etapa.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-És
necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat
pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara
que també una bona relació.</b></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-És
necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat
pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara
que també una bona relació.</b></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Com
tota etapa educativa té unes finalitats que vol aconseguir. En
aquest cas són: desenvolupar als nens de forma integral, és a dir,
a nivell intel·lectual, físic, afectiu i social, servir de
preparació per a l'etapa d'escolarització obligatòria i de
preparació per a la vida(Com també ja em dit abans, l'educació
infantil no ha de ser només una etapa preparatòria per a l'educació
primària sinó també ha de tenir unes qualitats pròpies ja que té
valor en si mateixa.) i , per últim, compensar les diverses
desigualtats socials i culturals.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Però
per poder aconseguir-ho el llibre </span><span lang="ca-ES"><i>Aprendre
i ensenyar a l'educació infantil </i></span><span lang="ca-ES">d'Eulàlia
Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010)ens diu que s'han de
portar a terme uns criteris generals d'actuació:</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-S’ha
de fomentar l’autoconcepte, l’autoestima i la motivació dels
nens, així com la seva seguretat.</b></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Durant
aquesta etapa el nen encara no té una certa autonomia i és molt
insegur i depenent per això cal crear un ambient adequat on ells es
puguin sentir segurs. Això es pot aconseguir creant un clima
d'aprenentatge càlid, segur, acollidor pel que fa a espais, recursos
i temps.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aprofit
aqui per parlar-ne de la importància d'aquests tres elements.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Respecte
al temps cal tenir en compte que tots els moments són educatius com
per exemple l'hora de menjar ja que allò que es pretèn es crear en
els nens i nenes hàbits i rutines salutables.A més a més cal que
sigui felxible perquè els nens tenen diferents ritmes i com bé
recull aquesta frase del llibre </span><span lang="ca-ES"><i>Aprendre
i ensenyar a l'educació infantil </i></span><span lang="ca-ES">d'Eulàlia
Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010 :”Les necessitats de
vegades urgents dels infants poden fer canviar el que s'havia
previst. El cansament,la son o la gana apareixen de sobte i s'ha de
ser receptiu i observador per poder-ho detectar”.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Pel
que fa als espais, com bé diuen E. Bassedas, T.Huguet i
I.Solè(2010)” Cal organitzar i decorar l'espai de manera que
esdevengui acollidor, harmoniós i funcional, si bé no s'hi
garanteix un comportament adequat, si que s'hi creen les condicions
bàsiques per anar-lo assolint.” A més a més, cal tenir clar que
no només s'aprèn dins l'aula i hem d'intentar disposar de sortides
a diferents llocs com per exemple, el bosc... per explicar
determinats conceptes.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Per
últim, els materials o recursos han de ser diversos però sempre
adaptats a l'edat i les necessitats dels nens.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-L’ensenyança
en educació infantil ha de ser una activitat compartida i basada amb
la zona de desenvolupament proper que denominava Vigotski.</b></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">És
a dir, s'ha de proposar als nens reptes en forma de pregunta que no
siguin ni molt fàcils( ja que això els pot llevar l'interés) ni
molt complicats. Cal que hi hagi una distància correcta entre allò
que ja es sap i allò que han de saber de nou.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-S’ha
de dur a terme un aprenentatge significatiu i globalitzat.</b></span><span lang="ca-ES">
</span></span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Crec
que això està superat en aquesta etapa perquè no hi ha una
diferenciació tan explicita en disciplines i això dona lloc a un
aprenentatge més globalitzat ja que com vaig comentar en <a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/11/no-pretendamos-que-las-cosas-cambien-si.html" target="_blank">entrades anteriors </a></span><span lang="ca-ES">a
una classe de matemàtiques no només s’assoleix la competència
logicomatemàtica ja que s’ha d’aprendre a llegir els enunciats
dels problemes, desenvolupament així també la competència
lingüística.</span><span lang="ca-ES">
</span></span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Cal
també que l'aprenentatge els resulti útil als nens perquè sinó no
mostraran cap interés.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-S’ha
de potenciar l’atenció a la diversitat.</b></span><span lang="ca-ES">
</span></span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Tots
els nens no tenen les mateixes necessitats educatives, de fet cada un
en té les seves pròpies i específiques per això cal que el mestre
o la mestra siguin capaços de resoldre totes les dificultats de cada
nen i exaltar-ne les habilitats.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-Se
li ha de donar molta importància a l’activitat lúdica.</b></span><span lang="ca-ES">
</span></span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
joc és l'activitat més natural del nen i a la vegada és també un
motor de desenvolupament i un element motivacional. El joc permet als
nens desenvolupar-se a nivell intel·lectual, social i afectiu. És
cert que el mestre pot crear jocs en el que ell cordini i reguli com,
a qué , quan, per què, on i amb qui es juga però cal també deixar
moments en que els nens puguin jugar lliurement a allò que ells
volen.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>-La
importància de les rutines.</b></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquestes
són importants sobretot perquè els nens puguin interioritzar
estructures temporals que és un tret que els costa molt assolir en
aquesta edat.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">En
quant a les </span> àrees del coneixement són les
següents:</span></span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Coneixement
de si mateix</span></span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Coneixement
de l'entorn(medi físic).</span></span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Llenguatge
i comunicació( llenguatge matemàtic, musical,corporal,
tecnològic,gràfic..)</span></span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"> <span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Són
tres perquè per conèixer l'entorn cal conixer-se a un mateix primer
per tal de poder conèixer l'entorn i per últim, per conèixer
l'entorn cal que el “jo” es comuniqui amb aquest i això es fa
mitjançant el llenguatge.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Com
ja hem marcat abans, hi ha diferents tipus de llenguatges, moltes
vegades l'escola es centra només en el llenguatge oral ,oblidant la
resta com per exemple el llenguatge gràfic. En aquest entra en joc
la creativitat que és una part fundamental de l'enseyament que molts
mestres obvien quan allò que han de fer és potenciar-ho(sobretot a
aquesta etapa) ja que sacrificar la creativitat significa la pérdua
d'interés per part de l'alumne, convertint-se així en una de les
causes del fracàs escolar.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Com
bé diu en Steve Wheeler al seu bloc <a href="http://steve-wheeler.blogspot.com.es/2012/10/questions-questions.html" target="_blank">learning with 'e's:</a>”
when the school systems as it stands, serves to knock their curiosity
out of them, something has to change.”, actualment l'escola
extermina la curiositat i això ens mostra une vegada més que el
sistema escolar ha de cambiar per evitar errors tan grans com aquest.
Ara explicarem dos dels exemples més famosos d'en Ken Robinson que
parlen precisament d'això, que que l'escola mata la creativitat.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<ol>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Es
pregunta a uns nens de diferents edats per a què serveix un clip.
Els nens més petits donen moltes utilitats creatives mentre que els
nens més grans només li donen una.</span></span></div>
</li>
<li><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Li
diuen a un nen petit que dibuixi un cavall i aquest ho fa sense
aturar-se a pensar si ho sabrà fer bé o no,mentre que quan li
diuen a un nen més gran , com que se li dona malament el dibuix,
diu que no en sap sense intentar-ho.</span></span></div>
</li>
</ol>
<div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tot
això pasa perquè l'escola ensenya una veritat absoluta matant
l'activitat del pensament. L'espai idioni perquè es puguin
densenvolupar l'activitat del pensament és un espai on
els nins es puguin sentir segurs i puguin fer preguntes, explorar i
equivocar-se sense repercusions negatives , com bé recull aquesta
altra frase de Seteve Wheeler: “Children
need a psychologically safe environment within which they can
question, explore and make mistakes, with no negative repercussions
“ i aquest lloc ha de ser l'escola.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Per
tant, hem de ser consients de la necessitat de desenvolupar al màxim
totes les habilitats dels nens, com per exemple la creativitat, i
això s'ha d'iniciar des de l'etapa de l'educació infantil.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Per últim, h<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: x-small;">em
de tenir en compte que s'ha de utilizar la llengua catalana com a
llengua vehicular de l'ensenyament amb la finalitat de que el nen
adquireixi la competència que li permeti entendre i seguir la resta
d' àrees,que s'ha d'introduir al segon cicle la llengua extrangera
que en aquest cas seria l'anglès i que l'avaluació serà
global,contínua,formativa i orientadora, és a dir que servirà per
detectar les habilitats i dificultats de casa alumne per tal
d'oferir-li un ensenyament més específic i que a més a més no
s'avaluarà només el resultat sinó que ,com ja vaig comentar a una
<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/11/lavaluacio-no-es-un-casting.html" target="_blank">altra entrada</a>,haurà d'evaluar tot el procés d'aprenentatge.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: x-small;">Aquesta
setmana, per l'angoixa de la que us he parlat al principi m'ha
semblat molt més difícil realitzar l'entrada i m'ha semblat un
sacrifici molt gran treure hores per poder llegir blocs, el llibre
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">d'Eulàlia
Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè i veure diferents vídeos.
Però després haver-lo fet no només reafirm aquella creença que
tenia de que l'educació infantil és una etapa essencial sinó que a
més a més he prés consciència de perquè ho és i així poder
argumentar a aquells que no li donen cap importància perquè pens
que estan equivocats i tractar de convencer a aquestes persones de
que l'educació temprana dels nens és un dret del que tots hauriem
de fer ús perquè això els servirà per a la seva formació com a
persones i com a ciutadans.</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">A
més a més, he ampliat el meu coneixement sobre com s'ha de
treballar amb un grup d'infantil,i dic ampliat perquè justament a
l'asignatura de Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis hem
treballat un tema molt relacionat amb aquesta etapa i ja en tenia
clars conceptes com la necessitat de treballar mitjançant el joc, de
crear un entorn de seguretat.. però si que és cert que em quedava
una mica penjat això de les àrees de coneixement ja que era una
mica abstracte però amb aquesta explicació de na Gemma de que és
necessita coneixer-se a un mateix i els diferents tipus de
llenguatges per a coneixer la resta ,ara em sembla una qüestió molt
lógica i raonable.</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Pel
que fa a l'artefacte d'aquesta setmana , com la majoria de la resta
d'eines que he utilitzat anteriorment per aquest bloc, no el coneixia
però m'ha resultat una bona forma de fer algún producte global ja
que el bloc ja ha estat prou treball individual. A més a més m'ha
semblat molt senzill d'utilitzar, tot i que vaig tenir problemes per trobar-lo al moodle ( no m'apareixia) però finalment vaig arribar a l'eina a través del bloc d'una companya i vaig poder utilitzar-la.</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<object height="360" width="480"><param name="movie" value="https://voicethread.com/book.swf?b=3834163"></param>
<param name="wmode" value="transparent"></param>
<embed src="https://voicethread.com/book.swf?b=3834163" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="480" height="360"></embed></object>Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-62684113652055273572012-11-27T07:07:00.002-08:002012-11-27T08:44:02.931-08:00L'avaluació no és un càsting.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta setmana abordem el tema de l’avaluació.
Aquest un tema molt important dins el món de l’educació, tot i que de vegades
passa desapercebut ja que alguns mestres ho entenen només com una correcció o
una nota i allò cert es que amaga molt més ja que juga una part fonamental en
el canvi que necessita el sistema educatiu, com bé diu en<a href="http://www.youtube.com/watch?v=eR1vG9uEDjI&lr=1" target="_blank"> José Luís Castillo</a> (2011)al
seu vídeo:”</span><span lang="CA" style="font-family: "Segoe Print"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Segoe Print";"> </span>El timón que nos puede permitir esa reinvención de la profesión docente, el
timón más eficiente, el timón más eficaz puede ser la evaluación".<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així doncs, aquesta és molt important perquè
és el motor de l’aprenentatge, allò que ho condiciona tot. Depenent de com un
mestre avaluï aprendran els seus alumes d’una manera o d’un altra.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Primerament, definirem els diversos tipus que
n’hi ha segons els diversos criteris mitjançant els quals es poden classificar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l6 level1 lfo7; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Symbol; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> <b> </b></span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><b>Pel que fa a la finalitat:</b></span><br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Inicial o diagnóstica: serveix per
conèixer el punt de partida dels alumnes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Sumativa o integradora: serveix
per arribar a conèixer el resultat final<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">c)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Formativa o reguladora: serveix
per conèixer l’aprenentatge durant el procés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> <b>
</b></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><b>Pel que fa al moment de la seva
aplicació:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Inicial: coincideix amb l’inici
del procés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Final: està vinculada al final d’un
procés per conèixer si s’han aconseguit uns objectius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">c)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Processual: És una avaluació al
llarg del procés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> <b>
</b></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><b>Segons l’àmbit d’extensió:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l5 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Parcial: Avalua determinats
elements o dimensions de la totalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l5 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Global: Es dirigeix a determinar
aspectes clau d’un conjunt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> <b>
</b></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><b>Segons el grau de relació amb l’avaluador:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo5; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Externa: Si els agents avaluadors
no han participat en el procés d’ensenyament-aprenentatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo5; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Interna: La realitzen els
participants del procés que s’avalua. Dins d’aquest tipus hi trobem tres
subdivisions: Autoavaluació: on l’avaluador i l’avaluat són la mateixa persona.
Heteroavaluació: on l’avaluador i l’avaluat no coincideixen, és a dir, algú
avalua la feina d’un altre. I coavaluació: on els subjectes s’avaluen
mútuament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;"> <b>
</b></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><b>Segons el criteri de comparació
trobem:</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 90.0pt; mso-list: l2 level1 lfo6; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Av. Criterial: segons un criteri
previ.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 90.0pt; mso-list: l2 level1 lfo6; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Av. Normativa: segons el nivell
general del grup.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 90.0pt; mso-list: l2 level1 lfo6; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Escamilla(2009) afegeix a aquesta classificació
també l’avaluació inclusiva on s’integra la noció d’ajustament de l’ajuda
pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l’alumnat.
Però no és un tipus d’avaluació pròpiament dita ja que el cert és que totes les
avaluacions deurien ser inclusives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com ja en vist en <a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/11/no-pretendamos-que-las-cosas-cambien-si.html" target="_blank">entrades anteriors</a>,
l’aprenentatge i l’ensenyament per competències ho canvia tot: els espais que
ja no s’han de reduir només a l’aula, les eines que s’utilitzen que cada vegada
haurien de ser més però sempre utilitzant-les d’una manera adient , el temps
perquè el treball per competències requereix una inversió més gran d’aquest , la
metodologia, els docents... i l’avaluació no podria ser menys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tradicionalment l’avaluació s’ha entès com un instrument
per sancionar i qualificar on el subjecte d’avaluació és l’alumne. Aquest tipus
de avaluació seria de caire: diagnòstic, final, criteri al, parcial i
respondria a una heteroavaluació del mestre als alumnes.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Segons na Neus
Sanmartí aquest procés ha de tenir 3
etapes: recollir informació, analitzar aquesta i emetre un judici i prendre decisions
però una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i
per què s’avalua. És evident que si després d’haver fet al alumnes descobrir,
treballar en equip, utilitzar eines.. allò que els avaluem és el que explica el
llibre de text ,i a més a més quan més literal sigui allò que escriuen millor,
hem tirat per terra tot el costós procés anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’avaluació de l’ensenyament i aprenentatge
per competències cal que sigui orientadora, personalitzada i participativa, com
bé ho diu na <a href="http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pd" target="_blank">Neus Sanmartí</a>: “L’avaluació
com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els
resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat
en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el
sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per
classificar o seleccionar l’alumnat.” Que avaluï no només el producte final
sinó tot el procés, és a dir que s’encarregui realment d’avaluar l’aprenentatge
i això ho recull molt bé aquesta frase d’en Zabala(2007): ’La evaluación de la
escuela debe dirigirse a todo el proceso de enseñanza y aprendizaje, no sólo a
los resultados que ha conseguido el alumnado, sino a cualquiera de las tres
variables que intervienen en el proceso de enseñanza y aprendizaje (…)’’ . I no
pas una avaluació que qualifiqui i classifiqui els alumnes sota nombres que no
signifiquen res i que no ens diuen si s’ha aprés o no sinó el nombre de
paraules del llibre de text que el discent sap memoritzar. Aquest darrer tipus
d’avaluació és el que na <a href="http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pd" target="_blank">Neus Sanmartí </a>defineix així : “L’avaluació com a mitjà
per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un
procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus
estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema
educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per
classificar o seleccionar l’alumnat.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un altre tret que té una gran importància en
tot aquest procés del canvi de l’avaluació és el ser transparents amb els
criteris de correcció i fer-los públics, permetent als nens sabre que és allò
que s’avaluarà i com es farà i fins i tot, cercant la perfecció, pactant amb
els alumnes els criteris per fer les avaluacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però que tot això canviï no queda sols en mans
dels docents, també juguen un paper clau les famílies. Cal que aquestes canviïn
la seva visió tradicional de l’escola i deixin de pensar que el nen aprèn més
quants més deures té o quan més hores passa davant de l’odiós llibre de text.
Per això necessitem mestres professionals que tinguin ben clar que volen
treballar d’aquesta manera i que siguin capaços d’argumentar per què volen
fer-lo per tal de convèncer als pares de que aquesta nova metodologia és la
millor per a l’aprenentatge dels seus fills i així que aquests preguntin als
seus fills, quan arribin a casa després de classe, què han aprés, cóm ho han
fet i per a què els serveix i no quina nota han tret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
En aquest punt us engantxo un vídeo sobre l'alavuació i l'enllaç a la<a href="http://aprep1.blogspot.com.es/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html" target="_blank"> conferència</a> que va donar na Neus Sanmartí a Eivissa parlant precisament d'aquest tema.</div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/4rjLH9EbIvo" width="420"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta setmana m’ha semblat molt profitosa ja
que m’he adonat que no sabia res sobre l’avaluació i ara en sé una mica més,
tot i que mai es sap tot i sempre hi ha que continuar llegint sobre el tema i
aprenent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Jo pensava que només hi havia una manera d’avaluar,
la tradicional, i que aquesta era la correcta. De fet, sempre era de les que no
es quedava tranquil·la després d’haver fet un examen fins que no sabia que nota
havia tret i ara.. m’he adonat que una nota no diu res, que els números amaguen
moltes coses i que normalment només recullen allò que l’alumne no sap fer i no
incideix en allò que fa bé. Des de que vàrem començar a parlar de les
competències em va assaltar el dubte de com hauria d’avaluar-se aquest tipus d’aprenentatge
i ara , després d’haver llegit na Neus Sanmartí, en Zabala y els diferents
blocs que he esmentat abans, tinc clar que ha de tenir una funció orientadora i
no pas diferenciadora i que ha de respondre a uns criteris previs per tal que
el alumne sàpiga que és allò que s’avaluarà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A més a més, tinc clar que l’avaluació ha de
servir per reconèixer no només on falla
l’alumne sinó també on falla el mestre ja que moltes vegades allò que és erroni
és la metodologia que s’utilitza, ja que el mestre ha d’adequar aquesta a les
necessitats dels seu alumnes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquí us aferro l'artefacte d'aquesta setmana:</div>
<iframe frameborder="0" height="400" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/15371647" width="476"></iframe>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pel que fa aaquest ,no
m’ha semblat mica fàcil, és cert que no es el primer powerpoint que faig però
en aquest cas no sabia quina informació havia de posar i quina havia de
suprimir per tal de que no fos massa llarg i el resultat fos bo. Però finalment
em sento satisfeta amb el resultat i orgullosa d’haver pogut fer un powerpoint
senzill que recull tanta veritat. A més a més el programa slideshare m'ha semblat prou fàcil d'utilitzar ja que només al registrar-te ja et dona l'opció de pujar el teu artefacte i ho fa d'una forma molt ràpida i senzilla.<o:p></o:p></span></div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-67042971875623160912012-11-13T09:03:00.002-08:002012-11-20T11:45:43.662-08:00"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo". Albert Einstein <br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En entrades anteriors ja vaig parlar de les
<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/10/les-competencies.html" target="_blank">competències</a>, referint-me a la seva definició i en les tres potes que es
basaven ( procediments, actituds i conceptes) però , com ja vaig dir, no sabia
res de com hauria de distribuir-se un aula per fer ensenyament per
competències, ni quines metodologies emprar ni tampoc quines eines. És d’això
del que parlaré a l’entrada d’aquesta setmana, ja que després d’haver llegit el
capítol deu del llibre </span><i>Once ideas clave: cómo aprender y enseñar
competencias</i><span lang="CA"> d’en Zabala , d’haver vist els vídeos de
Jacint Verdaguer i parlant-ne un poc en classe, trobo que ja tinc ben assolits
aquests aspectes que abans no sabia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per començar, les competències bàsiques
impliquen la necessitat de donar un gir de 180º al currículum ,ja que com vaig
dir la setmana passada el currículum es bassa en els conceptes i les
competències giren en torn a altres factors també. Per tant, un currículum
adient per l’ensenyament per competències hauria de ser globalitzador perquè el
coneixement tot i que impliqui diferents àrees és un tot sol i no un currículum
interdisciplinar com és ara, és a dir, diferenciat en disciplines que valora
els conceptes però no l’aprenentatge. De la mateixa manera, també els mestres
haurien d’entendre el coneixement de forma global, vull dir, en una mateixa
assignatura es desenvoluparan diferents competències i cal que els mestres
s’encarreguin de totes aquestes. Per exemple a una classe de matemàtiques no només
s’assoleix la competència logicomatemàtica ja que s’ha d’aprendre a llegir els
enunciats dels problemes, desenvolupament així també la competència
lingüística. Així doncs, la valoració i el desenvolupament de una competència
no ha de recaure necessàriament en mans del mestre d’una sola assignatura.<o:p></o:p></span></div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="443" src="http://blip.tv/play/Ae6QBwI.html?p=1" width="550"></iframe><embed src="http://a.blip.tv/api.swf#Ae6QBwI" style="display: none;" type="application/x-shockwave-flash"></embed>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">També impliquen un canvi respecte al
professorat. El mestre deixa de ser el protagonista i passa a ser-ho el
discent, això no vol dir que s’alliberi de responsabilitats. Quan es dona
aquest canvi ,el treball del mestre es torna encara més difícil ja que allò
fàcil es col·locar-se al davant dels alumnes i donar la lliçó mentre ells
romanen en silenci i ara haurà de guiar-los en el seu aprenentatge, de oferir
als seus nens les eines adients, de fer-los participar...Cal que els mestres
comencin a donar més importància al coneixement que als continguts i cal que
sigui flexible, és a dir que no extermini l’espontaneïtat pròpia dels nens
perquè així erradicarà el seu interès per l’aprenentatge. Un bon mestre de l’ensenyament
per competències utilitza la tecnologia ja que les eines són
importants, però no pot oblidar la tecnologia dolça. Per tant, cal que el
mestre s’interessi pels seus alumnes i que no oblidi la seva part més humana.
Trobo que això ho reflecteix bé aquest poema d’en Benedetti que he trobat al bloc d’en <a href="http://discentia.blogspot.com.es/2008/02/el-sptimo-cio-va-educarueca.html" target="_blank">Villarrubia: </a><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Compañera,<o:p></o:p></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>usted sabe<o:p></o:p></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>que puede contar conmigo,<o:p></o:p></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>no hasta dos ni hasta diez<o:p></o:p></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>sino contar conmigo.<o:p></o:p></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>...<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una altra cosa que haurà d’introduir-se a
l’ensenyament són les eines. Cal aprofitar les noves eines que ens permeten
donar resposta a les necessitats pedagògiques dels nostres alumnes però no de
qualsevol forma, sinó amb una metodologia adient. És a dir, no hem d’utilitzar
els ordinador per fer dictats, per exemple. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Tampoc no ens hem d’oblidar de la importància del
temps i dels espais.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
El temps normalment és tancat, d’una hora, i
l’aprenentatge per competències comporta una inversió més gran de temps, doncs
seria necessari que el temps fos flexible i es pogués adaptar, sempre dins de
l’horari escolar, és clar!, a les diferents activitats que es donaran a terme a
classe.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El treball per projectes s’inicia amb el plantejament
d’un repte amb forma de pregunta per part del mestre, després s’han de tenir en
compte els coneixements previs, s’ha de pensar com podrem solucionar el repte i
una vegada solucionat cal que reflexionin sobre qué i cóm han aprés, per això necessitarem
diferents agrupaments depenent del reptes, és a dir, grups flexibles:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">En gran grup: sobretot en la part
inicial i final de les activitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">En petits grups heterogenis: On
agrupem a nens que tenen majors habilitats en aquest aspecte concret amb nens
amb una major dificultat, afavorint així la millora de uns i l’aprenentatge
dels altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">En petits grups homogenis: On tots
els nens tenen el mateix nivell per assolir una determinada activitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Individual: sobretot per a les
tasques de memorització i estudi. Tot i que l’aprenentatge per competències no
es basa en això sí que és una part important, igual que la resta, ja que hi ha
certes coses que no ens queda una altra forma d’aprendre-les que memoritzant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així doncs, haurem d’adaptar l’espai al tipus
d’activitat en mesura del que sigui possible, com bé diu en Zabala(2007) en la següent
frase: </span>“ La fórmula habitual de
situar al alumnado en filas orientadas hacia la pizarra es apropiada para las
actividades de las distintas fases en las que el profesor ha de dirigirse a
todo el grupo clase[...]. En cambio, para muchas de las actividades de
construcción de los contenidos conceptuales y, especialmente, en el Trabajo de
ejercitación, será imprescindible una distribución del espacio que se adapta a
las características de la correspondiente dinámica grupal, ya sean pequeños
grupos homogéneos o heterogéneos.”<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I no <span lang="CA">només dins l’aula, a vegades també, haurem d’emprar altres llocs de l’escola
o fora d’aquesta com diu</span> en Zabala (2007):
“Así mismo, en función de las competencias que se enseñen y de las exigencias
del aprendizaje de los componentes conceptuales o procedimentales, será
imprescindible la utilización de espacios distintos del aula: biblioteca,
mediateca, patio, barrio…” <span lang="CA">L’espai, tot i que és tan important, encara es bassa en
l’aula i és difícil aconseguir que
entenguin que es pot ensenyar a llocs diferents i que es deu fer perquè si
totes les activitats no són iguals perquè hem de fer-les al mateix lloc? En aquest
punt vos deixo una frase d’en Pedro<a href="http://discentia.blogspot.com.es/2011/09/del-dibujo-la-plastica-y-su-aprendizaje.html" target="_blank"> Villarrubia</a> : </span>“ Hacer entender que áreas y actividades
diferentes requieren espacios diferentes resulta muy difícil en una enseñanza
estandarizada e industrial donde lo único que se calcula es el número de
alumnos y se da aulas iguales para todo el mundo. El estrecho espacio de un
pupitre horizontal no es suficiente para crear algo nuevo. De ahí a ponerse a
colorear fotocopias o cuadernos “de plástica” sólo hay un paso muy fácil de
dar, pero muy triste y aburrido. Que nos veamos obligados a impartir las
materias artísticas en lugares idénticos a otras materias, iguala nuestro
contenido a teorías artísticas y ejercicios de repetición, y no de creación.”<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb tot això ,cada vegada vaig tenint més clar
que el meu treball no serà una tasca senzilla com potser pensava abans de
començar aquest primer curs del grau, però això no m’amoïna i continuo tenint
la mateixa il·lusió d'abans, ja que tot es pot aconseguir si t’ho proposes. També
abans em semblava un repte molt complicat el anar escrivint aquí setmanalment
allò que aprenia però poc a poc vaig fent tots els coneixements meus i
plasmar-los aquí ja no em resulta un problema sinó gairebé un plaer, em sento
orgullosa cada setmana després d’haver escrit la meva entrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com ja he dit a l’inici d’aquest text he aprés
sobretot la importància de la flexibilitat, ja sigui en el mateix
professor com en els espais o en el
temps, és a dir, que fer les coses de manera globals i no taxativa i limitada
proporcionarà un coneixement molt més ampli als nens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per últim aquí vos deixo la foto d’una
situació de la vida real que podria plantejar als meus alumnes com a repte per
a aconseguir que aprenguin coses sobre la pluja. Podria
plantejar diverses preguntes per abordar el tema: d’on ve l’aigua de la pluja? Algú
la llança des del cel? Per què plou?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.flickr.com/photos/88728856@N02/8182514557/" title="SAM_0635 por rcp94, en Flickr"><img alt="SAM_0635" height="500" src="http://farm9.staticflickr.com/8348/8182514557_77a957f537.jpg" width="375" /></a><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">La veritat es que l’artefacte d’aquesta
setmana m’ha semblat un poc més difícil que els anteriors, no a nivell tècnic ja
que només he hagut de pujar la foto a Flickr ( tot i que fer fotos de la pluja
no es mica fàcil, vaig intentar fotografiar-la sense vidres per enmig però no s’apreciava
que plovia)i això ja ho havia fet abans, sinó per la dificultat que comporta
trobar en la vida real situacions que puguin servir-nos a classe i no perquè hi
manquin precisament, sinó perquè estam acostumats a passar per la vida sense aturar-nos
quasi a mirar allò que ens envolta i molt menys a analitzar-lo. Però m’ha
servit molt perquè crec que per a una mestra es fonamental aquesta capacitat d’observació
i anàlisi per tal de poder aprofitar-lo per a les seves lliçons.<o:p></o:p></span></div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-81054874613191180342012-11-08T06:43:00.002-08:002012-11-08T11:38:22.367-08:00El currículum<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Aquesta
setmana parlaré del polèmic currículum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Primer
definiré el terme utilitzant una definició que he llegit en el bloc<a href="http://olahjl2.blogspot.com.es/2011/10/la-maldicion-del-curriculum.html" target="_blank"> profesor en la secundaria</a> que diu així: </span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: ES;">“E</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: #000A;">l currículum nos habla de qué se debe enseñar pero
también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar
cómo, cuándo y de qué manera evaluar” </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Com
bé diu el llibre <i>Aprendre i ensenyar a
l’Educació Infantil</i> de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé: “ hi
ha diferents fonts que ens ajuden a prendre decisions a nivell curricular.” , i
aquestes són les quatre següents:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">1.<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">L’anàlisi
sociocultural: que determina que es allò important que han de conèixer els nens
basant-se en el propi context sociocultural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">2.<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">L’anàlisi
psicològica: que determina que es allò important tenint en compte el
desenvolupament cognitiu de l’alumnat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">3.<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">L’anàlisi
disciplinària: que determina allò rellevant de cada àrea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">4.<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">L’anàlisi
pedagògica: determina com s’ha d’ensenyar el contingut depenent de la
disciplina i del desenvolupament cognitiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">De
l’adaptació curricular abans només s’encarregava l’administració però quan es
va introduir la LOGSE el currículum va passar a ser flexible i obert, això vol
dir que no totes les decisions es prenen des de l’Administració educativa, així
doncs, l’adaptació d’aquest es fa mitjançant tres nivells:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Primer
nivell: l’agent responsable és l’Administració educativa, és a dir el
MEC(Ministeri d’Educació i Ciència).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Segon
nivell: queda en mans del centre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Tercer
nivell: els encarregats de fer l’adaptació en aquest nivell és el mestre pròpiament
dit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Però
moltes vegades en aquest últim nivell l’adaptació no es produeix ja que com els
mestres estan saturats de burocràcies, cauen en l’error de no fer les
corresponents adaptacions curriculars i d’utilitzar la que fa el llibre de
text, oblidant la seva professionalitat. Clar que l’adaptació que fa el nivell administratiu no
pot resoldre les necessitats de tots els alumnes ja que no hi ha dos nens
iguals i d’això s’ha d’encarregar el mestre que es qui coneixerà els seus nens
i les seves necessitats educatives.Com bé diu aquesta frase que he tret del
bloc de <a href="http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661%2C%20http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661" target="_blank">Felipe Zayas</a>(2011) :” </span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: #000A;">lo que
hay detrás de todo esto es la renuncia
por parte del profesorado a interpretar, adecuar, concretar el currículum
oficial de acuerdo con el contexto educativo. La renuncia a determinar qué es
realmente relevante y a explorar las formas de trabajo más adecuadas en
relación con los diversos tipos de
aprendizajes”.</span></div>
<a href="http://www.flickr.com/photos/nestoralonso/2613125508/" title="Copipaste por Néstor Alonso, en Flickr"><img alt="Copipaste" height="376" src="http://farm4.staticflickr.com/3267/2613125508_e475b123b0.jpg" width="450" /></a>
<br />
<br />
(Aquesta és una imatge de <a href="http://www.flickr.com/photos/nestoralonso/2613125508/in/set-72157605822460646/" target="_blank">Néstor Alonso</a>)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">És
cert que aquest treball moltes vegades es veu dificultat per què ,com tot en
aquesta societat ,el currículum també està embrutat per la política. Així, cada
vegada que canvien els presumptes representants del poble, allò que primer
canvien són les lleis respecte a l’educació,
variant també el currículum i donant als mestres més feina encara de la
que ja en tenen. Crec que seria convenient que els diferents partits polítics
fessin un pacte mitjançant el qual estableixin unes bases inamovibles dins
d’aquest. Malgrat això, si un professor té clara la seva funció, els seus
objectius i la seva professionalitat donarà igual el nombre de vegades que es
modifiqui el currículum perquè tindran tan clar l’horitzó al qual volen
apropar-se que aconseguiran fer un bon tractament del currículum que assoleixi
les necessitats dels seus alumnes. Per tant, vull deixar clar que això no es
una excusa per no fer les adaptacions que ens pertoquen del currículum i
deixar-ho tot en mans del llibre de text. Aquesta paraula, professionalitat, és
molt important que els mestres la tinguin ben assolida i clara ja que això
marcarà molt la seva docència i l’aprenentatge dels seus nens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">També
cal explicar uns dels problemes més grans en relació al currículum, aquest està
ancorat a la visió tradicional de l’educació ,com reflexa aquesta frase de
<a href="http://discentia.blogspot.com.es/2011/11/maldito-curriculo.html" target="_blank">Pedro Villarrubias</a>(2011):”</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: #000A;">Alguien lo ha comparado con la Biblia, que permite
múltiples interpretaciones. Sí, pero siguiendo una historia antigua, básica,
lineal, dividida, conservadora: usted está aquí, si usted se
aprende/interpreta/repite esto y aquello llegará hasta allá.”,</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"> ja que basa el que s’ha d’aprendre
en un munt de fets, conceptes i principis i això impossibilita l’ensenyament
per competències ja que els mestres tenen un temps limitat per donar tots els
coneixements i òbviament és molt més lent experimentar, crear , treballar en
grup...que utilitzar el mètode de les
classes magistrals on el mestre explica davant dels alumnes i aquests només
memoritzen i no entenen, això es veu reflectit en la següent frase de <a href="http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661%2C%20http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661" target="_blank">FelipeZayas</a>(2011):“</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: #000A;">Sabemos que una metodología basada en la actividad de
los alumnos (observación, búsqueda )de información, reflexión sobre lo observado y/o leído, sistematización de
conceptos, composición de textos o preparación de exposiciones orales para
comunicar lo aprendido, etc.) requiere procesos de trabajo de una cierta complejidad
y, por tanto, de una cierta duración.”</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Això comporta que els nens poc temps després oblidin
tot allò que en teoria havien aprés ja que voler donar tants conceptes en un
breu temps comporta el donar-los per damunt i no aprofundir . Potser aquesta
presa per assolir el màxim nombre de conceptes en un únic curs és la raó per la
qual el currículum té aquest nom, ja que currículum-i en llatí vol dir cursa i
l’educació, tot i que s’entén així, no ha de ser una cursa de velocitat on hem
d’assolir els coneixements de forma molt ràpida sinó un exercici de resistència
on hem d’assolir al nostre ritme uns coneixements sense aturar mai el nostre aprenentatge.<o:p></o:p></span></div>
<object data="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1558106_1.html" height="30" type="application/x-shockwave-flash" width="173"><param name="movie" value="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1558106_1.html"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="wmode" value="transparent"></param>
<embed src="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1558106_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" width="173" height="30"></embed></object><a href="http://www.ivoox.com/educacio-audios-mp3_rf_1558106_1.html" style="bottom: 4px; color: #333333; font-size: 12px; position: relative;" title="Educació"> Ir a descargar</a>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Abans
de l’explicació de na Gemma d’aquesta setmana ,d’haver llegit les entrades
dels diferents blocs que ens ha recomanat i el llibre </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"> de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">, l’únic currículum que coneixia era
el </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif;">currículum vitae</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"> al qual vaig
tenir que enfrontar-me fa un parell d’anys. Potser si suposava que darrere de
l’educació hi havia uns objectius mínims que tots els nens havien d’assolir i
que això ho determinava el Ministeri d’Educació però no sabia que s’anomenava
currículum ni que aquest passava després per dos nivells d’ajustament: un que
queda en mans del centre i un altre en mans de l’equip docent. És a dir que,
tot i que sempre he volgut ser mestra, no tenia ni idea de que hauria d’ajustar
el currículum per al meu grup d’alumnes
tenint en compte les seves necessitats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Amb tot això que he aprés aquesta setmana a
classe trobo que he conegut un altre aspecte que hauré d’assolir en la meva
futura professió i conèixer-lo des del principi m’ajudarà ,però encara
necessito saber com s’ha de fer una adaptació curricular i espero poder
aprendre-ho al llarg del meu grau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Respecte
a l’artefacte d’aquesta setmana, trobo que<a href="http://www.ivoox.com/#" target="_blank"> ivoox</a> és molt fàcil d’utilitzar. Jo
,abans de pujar-la, he fet la gravació amb un telèfon mòbil i m’ha resultat
molt còmode ja que no tot el món té micròfons (jo en el meu cas no en tenia)
però sí que la gran majoria tenim un telèfon mòbil que ens permet fer
gravacions. A més a més, avui dia els telèfons mòbils deurien utilitzar-se més
per fer coses d’aquest tipus ja que es una eina molt còmoda, amb moltes
possibilitats i que tots coneixem, en major o menor grau, i això ens facilita
molt la tasca.<o:p></o:p></span></div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-12483865551943279172012-10-30T07:41:00.001-07:002012-11-03T21:18:57.075-07:00Les competències.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta setmana el tema de l’entrada són les competències.
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/oQlOb63-2HQ" width="560"></iframe> </span><br />
<span lang="CA">A l’entrada<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/10/com-aprenem.html" target="_blank"> anterior</a> vaig parlar-ne un poquet del tema com a introducció als deu
principis psicopedagògics però no vaig profunditzar ja que encara no tenia el
terme competència ben assolit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Començarem dient que el terme competència
primerament va aplicar-se a l’àmbit laboral per designar a les persones que
podien resoldre nous problemes. Amb el temps va aplicar-se també a l’educació i
en aquest àmbit la definició de competència que proposa Zabala(2007) és: “</span>Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o
hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado.
Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al
mismo tiempo y de forma interrelacionada.”<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquestes
no són res de nou en les escoles, sempre hi ha hagut mestres que han
treballat amb els seus alumnes mitjançant les competències però aquests eren
una minoria ja que a més a més aquest terme no s’incloïa en el sistema
educatiu. Actualment sí que s’inclou ja que ,com hem parlat en totes les
entrades anteriors, un sistema educatiu constructivista no ha de basar-se només
en els coneixements acadèmics aliens a la vida real sinó que ha de basar-se en
la formació per a la vida on els nens hauran de resoldre problemes reals
aplicant tot allò que han aprés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les competències són taules de quatre potes ,
és a dir que si alguna d’aquestes no hi és
la taula no seria estable. Aquestes quatre potes són: els conceptes, els
fets, els procediments i les actituds. Per aprendre els fets cal
memoritzar-los, per aprendre conceptes haurem de fer la nostra construcció
personal, per a conèixer el procediment allò important és la seva pràctica i
l’actitud és un factor molt més difícil ja que implica un component afectiu i
per això depèn de l’experiència personal. Per tant, per ser alumnes competents
cal que l’actitud sigui positiva, que memoritzin una sèrie de fets, que
construeixin uns conceptes i que aprenguin , mitjançant la seva pràctica, uns
procediments, és a dir ser competent és saber, saber fer i saber ser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La forma senzilla d’ensenyar als nens és
tenint-los a tots asseguts i en silenci escoltant allò que la mestra o el
mestre els està ensenyant però l’aprenentatge per competències no pot seguir
aquest model de classe magistral. Els nens hauran de moure’s, de parlar i de
participar , a més a més no tots els nens aprenen de la mateixa manera ni
necessiten les mateixes ajudes o el mateix nombre de pràctiques, és per això que és tant difícil ensenyar
competències.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En l’ensenyament per competències és molt
important iniciar el nou aprenentatge partint de la vida real que serveixi de
model per tal que els nens reconeguin la utilitat d’aquest coneixement i puguin
utilitzar-lo en la resolució de problemes posteriors de la seva vida
quotidiana. En Zabala en la seva<a href="http://aprep1.blogspot.com.es/search/label/Zabala"> conferència </a>en Eivissa posa el clar exemple de
l’aprenentatge de les fraccions que com parteix del model del pastís tothom les
recorda, mentre que no tothom podria definir que és el mínim o el màxim comú
múltiple perquè la seva explicació no va
iniciar-se amb un exemple real.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br />
La
setmana passada el terme competència em semblava potser massa abstracte, tenia
clar que era l’aplicació de unes eines per resoldre problemes de la vida real
però no sabia que aquestes eren en els conceptes, l’actitud i els procediments
.Encara tinc bastants dubtes com l’avaluació d’aquest tipus d’aprenentatge o
com hem de distribuir les aules per tal que els nens puguin aprendre de una
forma més eficaç però respecte a això encara no hem parlat molt en classe només
hem donat unes pinzellades escoltant la conferència d’en Zabala, així que esper
que durant les pròximes sessions tot em quedi més clar, ja que crec que les
competències són la base d’un sistema educatiu plenament constructivista i del
segle XXI, és a dir el model que jo voldria aplicar en un futur amb els meus
nens.També he aprés a utilitzar l'eina Animoto de la que mai havia sentit parlar i amb la qual he apliat una mica més el meu PLE. He fet el muntatge utilitzant les dues fotos que havia creat per a una entrada anterior i altres imatges de flickr. Aquestos són els enllaços:<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/44551921@N04/6240707542/" target="_blank">http://www.flickr.com/photos/44551921@N04/6240707542/</a><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/blai_server/384841774/" target="_blank">http://www.flickr.com/photos/blai_server/384841774/</a><br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/alinekelly/7265061260/in/set-72157629884602070" target="_blank">http://www.flickr.com/photos/alinekelly/7265061260/in/set-72157629884602070</a><br />
<br />
Aquí us deixo el muntatge de Animoto:<br />
<br /></div>
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="243" id="vp15IIoQ" width="432"><param name="movie" value="http://static.animoto.com/swf/w.swf?w=swf/vp1&e=1351607039&f=5IIoQOsz0L42Ul8YO9A2vw&d=22&m=b&r=360p&volume=100&start_res=360p&i=m&options="></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed id="vp15IIoQ" src="http://static.animoto.com/swf/w.swf?w=swf/vp1&e=1351607039&f=5IIoQOsz0L42Ul8YO9A2vw&d=22&m=b&r=360p&volume=100&start_res=360p&i=m&options=" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="432" height="243"></embed></object><br />
Make your own <a href="http://animoto.com/">slide show</a> at Animoto.Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-21681721910991120112012-10-25T07:47:00.002-07:002012-10-30T03:18:36.790-07:00Com aprenem?<br />
<div class="MsoListParagraph">
<span lang="CA">Aquesta setmana l’entrada es basa en
com aprenem. Trobo que ,com ja he dit en<a href="http://primerdenarocio.blogspot.com.es/2012/10/primera-setmana.html" target="_blank"> entrades anteriors,</a> l’educació del segle XXI ha d’afavorir el
desenvolupament integral de les persones i no ha de centrar-se només en l’adquisició
de coneixements acadèmics. És cert que aquests són importants però separats de
la pràctica i de la vida real no són gens eficaços, per tant els nens han d’aprendre
uns coneixements teòrics que els ajudi a solucionar determinats problemes en un
moment concret. En altres paraules han d’aprendre a aprendre i és aquí on
entren en joc les famoses competències
bàsiques que va introduir la LOE( Llei Orgànica d’Educació de 2006). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph">
<span lang="CA">Com bé diu en Zabala(2007):”</span><span lang="CA"> </span>El dominio de una competencia implica indefectiblemente un grado elevado de
significatividad; comporta la comprensión y la capacidad de aplicación en
múltiples contextos y diversas situaciones” i <span lang="CA">segons la
definició de competència </span>que dona en
José Moya (2007): <span lang="CA">“ la
</span>forma
en que una persona utiliza todos su recursos para resolver una tarea en un
contexto determinado”.<o:p></o:p></div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/oH-B-m7jCQ0" width="420"></iframe>
<br />
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraph">
<span lang="CA">podem
establir que una competència es bassa en la posada en pràctica de la teoria per
tal de resoldre problemes mitjançant diferents eines en un context concret. Les
competències doncs són un tret plenament d’una educació constructivista on no
es pot destriar teoria de pràctica. Això ho resumeix molt bé una altra frase
d’en Zabala(2007) : “ </span>Sabemos que para ser competente en todas las actividades
de la vida es necesario disponer de unos conocimientos , aunque éstos no sirven
de nada si no los comprendemos ni somos capaces de saberlos utilizar….La mejora
de la competencia implica la capacidad de reflexionar sobre su aplicación, y
para alcanzarla es necesario el apoyo del conocimiento teórico”:<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph">
<span lang="CA">Després d’aquesta petita introducció en
les competències, explicaré els deus principis psicopedagògics que estableix n’Antonio Zabala(2007) al seu
llibre </span><i>once competencias básicas como aprender y enseñar competencias.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->1.<span style="font-size: 7pt;"> </span><span style="font-size: 7pt; text-indent: -18pt;"> </span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">Esquemes de coneixement i
coneixements previs</span><span style="text-indent: -18pt;">: </span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">El mestre no pot obviar que el nen ja arriba a l’escola amb uns
coneixements previs, és a dir no és una tabula rasa. Tot i que aquests
coneixements puguin ser erronis el mestre ha de tenir-los en compte per tal de ajudar
al nen a corregir-los ja que uns coneixements previs equivocats poden
dificultar l’aprenentatge de nous coneixements.</span><br />
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">2.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Vinculació profunda entre els
nous continguts i els coneixements previs: Per tal de que el nen pugui assolir
de la millor forma possible nous coneixements hem de fer una vinculació
significativa entre allò que sap i allò que ha d’aprendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">3.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Nivell de desenvolupament: Cal
tenir en compte la fase en la que es troben els nostre alumnes per tal d’adequar
els nous coneixements que pretenem que assoleixi als seus nivells cognitius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">4.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Zona de desenvolupament proper: Hem d’assegurar-nos que els nous coneixements
estiguin a la distància adequada d’allò que ja sabia el nen ja que si es massa
distant el nen no ho podrà assolir ni amb la nostra ajuda i si es massa proper
no s’esforçarà perquè no li semblarà un repte. Per donar aquest pas entre el
que ja sabia i allò que encara ha de sabre necessitaran el nostre ajut, és a
dir, els mestres hem de servir de guies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">5.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Disposició de l’alumne per a l’aprenentatge: En l’aprenentatge no només influeix el nivell
cognitiu sinó també l’equilibri emocional, vull dir que la situació afectiva de
l’infant cal que sigui favorable per tal de que pugui aprendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">6.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Significativitat i funcionalitat dels nous coneixements: Cal que l’aprenentatge
sigui significatiu, que puguin aplicar-ho a la vida real. Encara que moltes
vegades els alumnes no trobin la utilitat d’aquest aprenentatge no hem de
rebutjar-lo sinó que hem d’ajudar-lo a trobar-la perquè moltes vegades aquesta
està amagada i no la podem trobar només donant un cop d’ull.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">7.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Activitat mental i conflicte cognitiu: Per a que els nens participin
activament de l’aprenentatge hem de proposar reptes i si pot ser aprofitant els seus propis
conflictes. És ha dir no hem de afusellar les ganes d’aprendre i de conèixer dels
nens donant respostes sinó que hem d’incentivar-la formulant preguntes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">8.<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Actitud favorable, sentit i motivació: Els alumnes per tal d’aprendre
necessiten tenir una actitud positiva cap a l’aprenentatge i d’això som
responsables els mestres. Hem d’intentar no avorrir-los, ja que tot i que
aquesta no sigui l’única causa de l’anomenat fracàs escolar si que és una de
les principals. És clar que allò perfecte per a l’aprenentatge es que els alumnes
tinguin una motivació intrínseca però si no és així haurem de motivar-los
nosaltres, és a dir, haurà de donar-se una motivació extrínseca.</span><br />
<img border="0" height="0" src="http://c.gigcount.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEzNTE1OTIxMTk2OTkmcHQ9MTM1MTU5MjEyNTQxNyZwPTk3NTA3MiZkPTAwMCUyMC*lMjBWb2tpJTIwV2lkZ2V*Jmc9/MSZvPWNjNWYyYWQ*YjhiZTRmMmFiNzQzNjI5ZjI*NTIwM2Y3Jm9mPTA=.gif" style="height: 0px; visibility: hidden; width: 0px;" width="0" />
<span lang="CA"></span><br />
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,28,0" height="267" id="widget_name" width="200"><param name="movie" value="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http://vhss-d.oddcast.com/php/vhss_editors/getvoki/chsm=8aa353e2bd78aea03d9fac45ecdb4e81%26sc=6948179" /><param name="quality" value="high" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="width" value="200" /><param name="height" value="267" /><param name="allowNetworking" value="all"/><param name="wmode" value="transparent" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed height="267" width="200" src="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http%3A%2F%2Fvhss-d.oddcast.com%2Fphp%2Fvhss_editors%2Fgetvoki%2Fchsm=8aa353e2bd78aea03d9fac45ecdb4e81%26sc=6948179" quality="high" allowScriptAccess="always" allowNetworking="all" wmode="transparent" allowFullScreen="true" pluginspage="http://www.adobe.com/shockwave/download/download.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash" type="application/x-shockwave-flash" name="widget_name"></object></div>
<!--[if !supportLists]--><span class="apple-converted-space"><span lang="CA">9.<span style="font-size: 7pt;">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Autoestima, autoconcepte i expectatives:
Si el nen no creu que sigui capaç de fer una cosa podeu tenir ben segur que no
ho podrà fer. Tenir un autoconcepte dolent bloqueja i no permet avançar però no
només condiciona molt l’aprenentatge </span><span lang="CA">l’autovaloració com aprenent , també influeix molt les expectatives
que tingui el mestre sobre l’alumne. Si tu penses que aquest nen no ho podrà
fer ell s’ho acabarà creient i mai ho farà. Això ho resumeix molt bé una frase
que diu en Miguel Ángel Santos Guerra(2012) a una entrada sobre aprendre a
través de l’experiència <span style="background-color: white;">:</span><span style="background-color: white;"> <span d9ead3="d9ead3">“</span></span></span><span style="background-color: white;"><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Para poder aprender hace falta partir
del presupuesto de que se puede hacerlo.<span class="apple-converted-space"> </span>“</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: white;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA">10.<span style="font-size: 7pt;">
</span></span></span><!--[endif]--><span class="apple-converted-space"><span lang="CA">Reflexió sobre l’aprenentatge.
Metacognició: Un nen per ser capaç de crear coneixement ha de ser conscient de
què ha après, com ho ha fet i què és allò que encara li queda per aprendre.</span></span></span><span class="apple-converted-space" style="background-color: #93c47d;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Aquesta
setmana per tot allò que porto assolint
setmana darrere setmana potser no m’ha xocat tant aquesta nova informació. Ja
defensava l’idea de que els nens havien d’aprendre coneixements que poguessin
aplicar a la pràctica i no només coneixements teòrics però no li donava a això
el nom de competències. De fet les vegades que havia sentit parlar de les
famoses competències no acabava d’entendre massa bé a que feien al·lusió, però gràcies al llibre d’en Zabala ho vaig
tenint una mica més clar, encara que trobo que en aquest tema tinc molt per aprendre
ja que m’han sorgit nous dubtes ,com per exemple com s’hauria d’avaluar que un
nen ha assolit o no una determinada competència?. I com aquesta alguna més, però segons vagi avançant el semestre, vagi
escoltant les explicacions de na Gemma i vagi llegint estic ben segura que els
dubte els podré anar resolvent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Respecte
als principis psicopedagògics pot ser el que menys clar tenia era el que fa
referència a la zona de desenvolupament proper. Mai havia pensat que per tal de
que un alumne pogués assolir millor un coneixement hagués de ser un coneixement
que estigués a una distancia adequada dels que ja tenia prèviament però ara ja
ho tinc clar i li veig molta lògica, és a dir anar a passos de gegants no implica
que l’aprenentatge sigui de millor qualitat. Ara que ho he entès ho tindré en
compte quan hagi de preparar qualsevol de les meves futures classes.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-19156061822576841632012-10-18T10:21:00.001-07:002012-10-25T01:33:40.842-07:00El rol del mestre.Com ja vaig explicar a la entrada anterior hi ha grans diferències entre l’escola transmisiva i l’escola constructivista. Una de les més importants es basa en les finalitats.
<a href="http://www.flickr.com/photos/88728856@N02/8094448148/" title="SAM_0496 por rcp94, en Flickr"><img alt="SAM_0496" height="375" src="http://farm9.staticflickr.com/8184/8094448148_5c0e27651e.jpg" width="500" /></a>
<a href="http://www.flickr.com/photos/88728856@N02/8094450246/" title="SAM_0503 por rcp94, en Flickr"><img alt="SAM_0503" height="375" src="http://farm9.staticflickr.com/8326/8094450246_6b06f0acbb.jpg" width="500" /></a><br />
<br />
<br />
L’escola tradicional o transmisiva vol que els nens interioritzin les normes socials limitant-se a na única visió de la vida i reproduint un sistema social quan l’educació no ha de servir per reproduir sinó per construir. Té com a fins formar a les persones com a futurs treballadors i no pas com a futurs ciutadans, creure que tots tenim les mateixes oportunitats i és només el nen el culpable del seu èxit o fracàs escolar quan allò cert es que tothom tingui una plaça a l’escola no suposa la igualtat d’oportunitats... Mentre que l’escola constructivista té uns altres objectius com el desenvolupament de la personalitat integral dels nens, que els nens aprenguin a crear coneixement , que coneguin el món no per a acceptar-lo sinó per poder modificar-lo..
Com que les finalitats són tan diferents i la finalitat ho condiciona tot , a una escola que té com a objectiu el desenvolupament i formació de la persona el rol del mestre ha de ser molt diferent al que hi era a l’escola tradicional.<br />
Un factor molt important per a un mestre del segle XXI és la capacitat d’improvisar , és a dir , que per molt que et preparis una classe sempre passaran imprevistos que et faran canviar la seva orientació com bé diuen Jaume Cela i Juli Palau : “ En nuestra profesión, lo imprevisible es tan importante como lo previsible. Ser maestro es practicar un tipo de arte, porque por mucho que te prepares y que conozcas a tus alumnos y que preveas numerosas situaciones, siempre aparecen otras que te sorprenden y que debes atender”.
Un altre factor molt important és la autoestima. Hi ha mestres que tenen una autoestima molt baixa perquè el treball del mestre sempre s’ha infravalorat i a més a més sempre se’l sol culpabilitzar dels grans mals de la societat però els mestres han de ser conscients de la importància del seu treball i han de saber gaudir dels bons moments que els donarà la seva professió que també seran molts. Per tant, un bon mestre del segle XXI ha de tenir una autoestima alta ja que com bé diu en Jaume Carbonell(2008) : “ Los maestros y maestras con autoestima se aceptan a si mismos, reconociendo sus limites pero cultivando y recreando sus potencialidades y posibilidades; saben gozar de los tímidos avances y de las pequeñas cosas- porque las pequeñas cosas son poderosas-; tienen la mente abierta a las nuevas sugerencias y alternativas ; y, lo más importante, son capaces de dialogar con sí mismos para fortalecer el diálogo con los demás. Todo esto es lo que produce bienestar docente.”<br />
A més a més, en Jaume Carbonell(2008) estableix deu atributs que un bon mestre o una bona mestra no han d’oblidar mai. Aquests són els següents: “ el conocimiento de la infancia y la adolescencia, la relación amorosa y afectiva, la relación con la cultura, la innovación crítica y progresista, el compromiso político y social, el valor del testimonio, la formación permanente. Entre la cooperación y las redes docentes y que hay razones para la esperanza”.<br />
Els nous mestres han de deixar de banda el individualisme i el corporativisme. El individualisme impedeix la col•laboració amb altres professors i professionals que podrien enriquir les nostres classes i facilitar la tasca de donar als alumnes un coneixement menys limitat. El corporativisme és insolidari ja que anteposa els interessos particulars de un determinar col•lectiu als interessos generals de la societat.<br />
En general, un bon mestre del segle XXI ha d’ensenyar als nens a construir coneixement, a resoldre problemes i no a abocar les culpes a uns altres i a ensenyar als nens com és el món però no per tal de que l’acceptin sinó perquè puguin canviar-lo i millorar-lo, com diu a<a href="http://www.unesco.org/education/wtd2009/informationnote.pdf" target="_blank"> la nota informativa de la UNESCO(2009)</a>: “Teachers play a leading role in giving students the knowledge,attitudes and values that help them understand the world and become agents of change.” Però per conèixer tot això cal que els mestres del segle XXI coneguin els continguts , sàpiguen ensenyar i sàpiguen utilitzar les eines per ensenyar ,no oblidant mai que aquests tres coneixements per ells tots sols són totalment insuficients.<br />
<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/88728856@N02/8100364327/" title="segunda entrada por rcp94, en Flickr"><img alt="segunda entrada" height="288" src="http://farm9.staticflickr.com/8335/8100364327_e132ac6db7.jpg" width="500" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">Trobo
que cada vegada vaig aprenent una mica més de la diferencia entre ambdós models
d’escola i això em fa tenir cada vegada més clar allò que vull en la meva
futura docència(Ser una professora del segle XXI amb totes les lletres) i també
allò que no vull (caure en males pràctiques que em portin a basar-me només en
els coneixements acadèmics). Però continuo tenint aquella sensació de la que
parlava a la primera entrada, d’angoixa per tot allò que estic descobrint . Per
tot allò que amb l’exemple em varen ensenyar i que jo creia que era allò que
hauria de fer quan fos mestra( ja que jo pensava que aquella era la manera
correcta ).Però si he de ser sincera estic molt més angoixada per pensar en tot
allò que em queda per descobrir , per tot allò que aprendré. A pesar d'aquesta
sensació de desconcert una cosa tinc ben clara, aniré fins al final, aprendré
tot allò que pugui i donaré als meus alumnes un ensenyament com el que a dia d’avui
me’n adono que m’hauria agradat tenir.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-51985677224839911742012-10-11T07:27:00.000-07:002012-10-14T13:31:20.554-07:00Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc.(Benjamin Franklin)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Mai ho havia pensat fins aquest moment ,però
ara m’he adonat que el sistema educatiu s’ha quedat ancorat al passat. Tot i
que el món no s’ha aturat, l’educació si ho ha fet. La vida ha canviat molt des
del segle XIX…llavors, com és possible que el model educatiu sigui el mateix
des de fa dos segles?.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Francesco Tonucci anomena aquest model
tradicional, i encara vigent ,“escola transmissiva” ja que en aquest sistema és
el mestre l’únic posseïdor de coneixement i és ell qui el transmet als seus
alumnes, deixant com a única tasca per a ells escoltar i memoritzar. Aquest
aprenentatge no pot considerar-se efectiu perquè només és útil dins l’aula com
bé ho diuen en Zabala i n’Arnau: “Este modo de aprender provoca una mayor
disociación entre teoria y práctica, ya que el alumnado se ejercita en
memorizar el temario con el fin de exponer los conocimientos adquiridos en una prueba, y no para poder aplicarlos a
las distintes situaciones que la vida profesional le va a deparar”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest model està a favor de la igualtat però
no en un sentit positiu sinó que l’ensenyança només està dirigida a un
determinat tipus d’alumne, obligant a la resta a abandonar els estudis abans
d’hora. Per tant, és una educació selectiva que “fomenta la reproducción de las
desigualdades sociales”com va dir Perrenoud(1997).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La funció principal d’aquest model és aprendre
uns continguts que siguin útils en etapes posteriors utilitzant com a únic
recurs el llibre de text.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com hem pogut veure, aquest sistema no és gens
eficaç i per tal de millorar-lo cal que l’educació no doni l’esquena a les
innovacions. Hem d’afegir a les eines tradicionals(llibre de text, llapis,
pissarres...) les noves eines(cercadors digitals, blocs...) per poder donar als
nens un coneixement molt menys limitat. Així doncs hauria d’instaurar-se un
sistema constructivista on s’accepta que els infants tenen uns coneixements
previs i que no van a l’escola a repetir com a lloros sinó per desenvolupar
,millorar i enriquir aquests coneixements mitjançant l’estimulació del docent,
que deixarà de ser una autoritat per passar a ser un guia que dona
l’oportunitat als al·lots de que puguin extreure al màxim el seu potencial ,com
ja havia dit anteriorment en Tonucci “el mestre deixa de ser un guardià de la
veritat i esdevé el responsable del mètode”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta escola ha de basar-se en la
diversitat, això es veu ben reflectit en la frase d’en Zabala: ”Una enseñanza
que no esté basada en la selección de los <<mejores>>,sinó que cumple
una función orientadora que facilite a cada uno de los alumnos y alumnes los
medios para que puedan desarrollarse según sus posibilidades en todos los
órdenes de la vida.” És a dir, reconèixer que ningú no és igual i tenir com a
objectiu el desenvolupament integral de les persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per resumir el sistema educatiu
constructivista utilitzaré una frase una vegada més d’en Tonucci(2003):”La
funció específica de l’escola consisteix en permetre que un grup d’alumnes que
manté una cooperació i confrontació dinàmiques, juntament amb adults
competents, en un lloc adequat, desenvolupi als màxims nivells possibles, les
seves capacitats elaborant les pròpies experiències a partir dels respectius
coneixements i emprant tots els llenguatges i totes les dimensions de les
respectives personalitats”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com bé ho he dit al principi mai m’havia
aturat a pensar en tot això, de fet, creia que el sistema que tenim actualment
funcionava correctament. Però després d’haver llegit en Zabala i en Tonucci i
d’haver escoltat na Gemma en classe, m’he adonat de que necessitem urgentment
un canvi en l’educació. Però soc conscient de que encara he d’aprendre i llegir
molt sobre aquest tema per tal de poder posar-lo en pràctica durant la meva
futura docència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per acabar, deixaré una última frase. Aquesta
es d’en Francesc Imbernon(2009) i diu així:” Tenim escoles del segle XIX,
mestres del segle XX i alumnes del segle XXI” i amb això vull dir que hem
d’obrir pas a una nova educació, una educació que no desentoni amb el segle que
vivim, el segle XXI.<o:p></o:p></span></div>
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/RXoYjJ4lYTE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2673614390780915409.post-73074700454784580782012-09-25T06:03:00.001-07:002012-10-04T02:56:12.759-07:00primera entradaAquesta serà la primera entrada de moltes altres.Començ aquest bloc amb il.lusió i ganes,les mateixes que tinc per haver començat el meu primer curs en la universitat i que esper que es mantenguin al llarg del curs i del grau.
Crec que amb aquest bloc podré anar veien la meva progressió durant aquest semestre pel que fa a l'assignatura de Bases Didàctiques i Diseny Curricular i, a més a més ,em serà profitós per poder ampliar un poc més el meu PLE.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/2kB-vdO00t4" width="420"></iframe>
<a href="http://www.flickr.com/photos/floridamemory/4563285781/" title="Seminole children playing stick ball: Big Cypress Reservation, Florida by State Library and Archives of Florida, on Flickr"><img alt="Seminole children playing stick ball: Big Cypress Reservation, Florida" height="328" src="http://farm5.staticflickr.com/4016/4563285781_9da4dcd1cf.jpg" width="500" /></a>Rocío Cabrerahttp://www.blogger.com/profile/10165168939137949011noreply@blogger.com0