Quant de temps sense escriure al bloc!
Aquí soc una vegada més però aquesta entrada serà una mica
diferent..
Avui parlaré sobre el debat que hem
estat treballant via twitter sota l'etiqueta de #dbateiv durant
aquesta setmana i que avui hem culminat amb el debat presencial a la
classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
El debat era sobre l'escola tradicional
contra l'escola constructivista i en aquest totes hem prés dos rols:
un a favor de l'escola tradicional i un altre a favor de l'escola
constructivista.
M'ha semblat interesant i entretingut
però el cert és que m'ha costat més del que jo creia defensar una
cosa contrària totalment a allò que pens. I m'he adonat que allò
que feia uns mesos trobava normal i aceptava ara ja no ho puc tolerar
ni aceptar-ho, és a dir, que ja no tolero la vigència d'una escola
tradicional en ple segle XXI, que soc conscient de que el sistema
necessita un canvi i més que mai, vull forma-ne part. Això ho he
notat quan tenia el rol defensor de l'escola tradicional ja que
m'angoixava veure aquests tweets meus defensant coses com la
necesitat de la disciplina per fer-se respectar, la memorització com
a única eina d'aprenentatge.. i potser això ho pensava abans però
després d'haver llegit tant, d'haver escoltat na Gemma.. ara sé que
un mestre pot fer-se respectar sent professional i aconseguint el seu
propósit que és ensenyar i educar als nens per formar-los com a
persones completes i competents i que per conseguir això no serveix
amb memoritzar que necesiten descobrir, investigar..crear el seu
propi coneixement.
Quan defensava l'escola constructivista
m'he trobat cómoda,segura i he trobat molts més arguments per
defensar la meva postura. Durant aquest rol el tema que més m'ha fet
tweetetjar ha set el de l'avaluació, un tema tant important com per
a ser el motor de l'aprenentatge i que l'escola tradicional utilitza
per sancionar i separar i no pas per orientar als nens sobre les
seves habilitats i dificultats.A més a més no avalua l'aprenentatge
ja que es basa en el resultat final i no en el progrés durant el
procés.Tampoc no deuria centrar-se en l'alumne ja que moltes vegades
el que falla és la metodologia del mestre i ell també haura
d'autoavaluar-se En aquest punt, us aferro una foto dels meus tweets
sobre aquest tema:
Uns altres tema molt polémic que ha
donat peu a moltes opinions ha set el de el llibre de text com a únic
recurs que només serveix per aconseguir la memorització dels
alumnes i no l'activació del seu raonament, la importància de
l'educació infantil de la que vaig parlar a la darrera entrada del
bloc i que alguns criticaven fent referència a la seva funció
tradicional només de custódia però aquesta etapa és fonamental
per a l'aprenentatge dels nens i per a la seva formació com a
persones, i molts altres subtemes que s'han generat a mesura que
avançava el debat.
Mai havia fet un debat i molt menys ho
havia fet via twitter, de fet utilitzava aquesta eina com a red
social per comunicar-me amb els meus amics però he aprés que té
molts d'usos i moltes possibilitats aplicades a l'àmbit de
l'educació i ara que les he conegut segurament en faré ús d'elles.
És una activitat molt interessant per tal d'adonar-se que no tots
estaran a favor de la nostra visió de l'educació i que haurem de
lliurar amb molts pares acostumats a un sistema tradicional que
qüestionaran el nostre treball però nosaltres, com a professionals,
haurem de poder argumentar perquè la nostra és millor per als seus
fills i tractar de convercer-los.
A més a més la preparació prèvia
utilitzant eines de la web 2.0 com és twitter ens ha ajudat a pensar
arguments a favor i en contra per tal de fer un debat més fluït i
més ric durant la sessió d'avui tot i que és molt més fàcil
exposar la teva opinió per escrit que no parlant davant la resta de
companyes. Encara que això ens ha set molt útil perquè com ja he
dit abans durant la nostra carrera tindrem que argumentar el perquè
de la nostra metodologia i ho haurem de fer davant dels pares i no
via internet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario