L'essencialitat de l'educació infantil.

Ja fa dies que els llums començen a adornar els carrers de la nostra illa, ja s'apropen les vacances de nadal i en lloc de rebre-les amb ganes, aquest any només em recorden que els exàmens estan a la volta de la cantonada ,que tinc molts de treballs que fer encara i que em sento angoixada. Però dins d'aquesta engoixa, encara vaig fent al meu ritme amb l'esperança d'arribar a fer-lo tot quan toca i així comptar amb suficient temps per poder estudiar.

Aquesta setmana, l'entrada parla més que mai d'allò que a nosaltres, estudiants de GEDI , ens compet: la importància de l'educació infantil. Abans de començar us deixo un vídeo molt interesant:

Primerament cal que deixem clar que l'educació infantil és l'etapa d'enseyament-aprenentatge que va des del naixement del nen o de la nena fins als sis anys d'edat i que, la LOE la divideix en dos cicles: un que abarca dels 0 als 3 anys i que , tot i que hi ha alguns centre públics, sol ser de pagament i un altre que abarca els tres anys restants. Aquest darrer cicle ja és gratuit.

Ambdos cicles són de caràcter voluntari, tot i que gairebé el 100% dels nens acudeixen a l'escola als tres anys i el nombre de nens que acudeix a un centre d'educació infantil augmenta progressivament. Pel que fa al segon cicle, el grup d'alumnes comptarà amb un tutor que tindrà relació permanent amb els pares i que s'encarregarà de tot el grup durant els 3 anys de duració del cicle, aquest comptarà amb l'ajut d'altres especialistes del centre. En el primer cicple sol haver-hi més d'un tutor encarregat.

Tot i que cada vegada són més els que prenem consiència de la importància d'aquesta etapa encara roman un percentatge de la societat que la subestima. Aquesta infravaloració de l'educació infantil ve donanda per la visió tradicional dels centres d'educació infantil que només guarden els nens, és a dir que es limiten només a portar a terme una acció assitencial però el cert és que aquests centres, cada vegada més, es dediquen a intentar desenvolupar al màxim les potencialitats dels nens, i vist des d'aquest enfocament l'educació infantil si és una etapa imprescindible.

Cal aclarir també que l'educació infantil no és només una etapa “pre-escolar” sinó que té sentit en si mateixa, és a dir no és només una preparació per a l'etapa d'escolarització sinó que és un valor en si mateixa.

El llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010)ens dona unes característiques d'aquesta etapa que són les següents:

-Es tracta d’una etapa educativa de caràcter no obligatori, sinó voluntari.

Com ja hem comentat abans l'escolarització no és obligatòria fins als sis anys d'edat però no estic mica d'acord amb això, trobo que és necessari que els nens acudeixin a centres educatius des de temprana edat. Tot i això, i com ja hem comentat, la gent cada vegada comparteix més aquesta opinió pel que fa al cicle que abarca dels 3 als 6 anys ja que l'escolarització dels nens d'aquesta edat és quasi del 100% . Cercant la perfecció, caldria que prenguessim consciència de la necessitat de l'educació en els nens menors de 3 anys i espero que en un futur en nombre de nens escolaritzats sigui el mateix que al segon cicle.

-La necessitat d’una estreta cooperació i col·laboració amb les famílies.

Aquesta característica és fonamental. Cal que l'escola i les famílies vagin pel mateix camí i de manera molt més evident durant aquesta etapa.

-És necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara que també una bona relació.

-És necessari que l’etapa d’educació infantil tingui una entitat pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives, encara que també una bona relació.

Com tota etapa educativa té unes finalitats que vol aconseguir. En aquest cas són: desenvolupar als nens de forma integral, és a dir, a nivell intel·lectual, físic, afectiu i social, servir de preparació per a l'etapa d'escolarització obligatòria i de preparació per a la vida(Com també ja em dit abans, l'educació infantil no ha de ser només una etapa preparatòria per a l'educació primària sinó també ha de tenir unes qualitats pròpies ja que té valor en si mateixa.) i , per últim, compensar les diverses desigualtats socials i culturals.

Però per poder aconseguir-ho el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010)ens diu que s'han de portar a terme uns criteris generals d'actuació:

-S’ha de fomentar l’autoconcepte, l’autoestima i la motivació dels nens, així com la seva seguretat.

Durant aquesta etapa el nen encara no té una certa autonomia i és molt insegur i depenent per això cal crear un ambient adequat on ells es puguin sentir segurs. Això es pot aconseguir creant un clima d'aprenentatge càlid, segur, acollidor pel que fa a espais, recursos i temps.

Aprofit aqui per parlar-ne de la importància d'aquests tres elements.

Respecte al temps cal tenir en compte que tots els moments són educatius com per exemple l'hora de menjar ja que allò que es pretèn es crear en els nens i nenes hàbits i rutines salutables.A més a més cal que sigui felxible perquè els nens tenen diferents ritmes i com bé recull aquesta frase del llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè(2010 :”Les necessitats de vegades urgents dels infants poden fer canviar el que s'havia previst. El cansament,la son o la gana apareixen de sobte i s'ha de ser receptiu i observador per poder-ho detectar”.

Pel que fa als espais, com bé diuen E. Bassedas, T.Huguet i I.Solè(2010)” Cal organitzar i decorar l'espai de manera que esdevengui acollidor, harmoniós i funcional, si bé no s'hi garanteix un comportament adequat, si que s'hi creen les condicions bàsiques per anar-lo assolint.” A més a més, cal tenir clar que no només s'aprèn dins l'aula i hem d'intentar disposar de sortides a diferents llocs com per exemple, el bosc... per explicar determinats conceptes.

Per últim, els materials o recursos han de ser diversos però sempre adaptats a l'edat i les necessitats dels nens.

-L’ensenyança en educació infantil ha de ser una activitat compartida i basada amb la zona de desenvolupament proper que denominava Vigotski.

És a dir, s'ha de proposar als nens reptes en forma de pregunta que no siguin ni molt fàcils( ja que això els pot llevar l'interés) ni molt complicats. Cal que hi hagi una distància correcta entre allò que ja es sap i allò que han de saber de nou.

-S’ha de dur a terme un aprenentatge significatiu i globalitzat.

Crec que això està superat en aquesta etapa perquè no hi ha una diferenciació tan explicita en disciplines i això dona lloc a un aprenentatge més globalitzat ja que com vaig comentar en entrades anteriors a una classe de matemàtiques no només s’assoleix la competència logicomatemàtica ja que s’ha d’aprendre a llegir els enunciats dels problemes, desenvolupament així també la competència lingüística.

Cal també que l'aprenentatge els resulti útil als nens perquè sinó no mostraran cap interés.

-S’ha de potenciar l’atenció a la diversitat.

Tots els nens no tenen les mateixes necessitats educatives, de fet cada un en té les seves pròpies i específiques per això cal que el mestre o la mestra siguin capaços de resoldre totes les dificultats de cada nen i exaltar-ne les habilitats.

-Se li ha de donar molta importància a l’activitat lúdica.

El joc és l'activitat més natural del nen i a la vegada és també un motor de desenvolupament i un element motivacional. El joc permet als nens desenvolupar-se a nivell intel·lectual, social i afectiu. És cert que el mestre pot crear jocs en el que ell cordini i reguli com, a qué , quan, per què, on i amb qui es juga però cal també deixar moments en que els nens puguin jugar lliurement a allò que ells volen.

-La importància de les rutines.

Aquestes són importants sobretot perquè els nens puguin interioritzar estructures temporals que és un tret que els costa molt assolir en aquesta edat.

En quant a les àrees del coneixement són les següents:

• Coneixement de si mateix
• Coneixement de l'entorn(medi físic).
• Llenguatge i comunicació( llenguatge matemàtic, musical,corporal, tecnològic,gràfic..)

Són tres perquè per conèixer l'entorn cal conixer-se a un mateix primer per tal de poder conèixer l'entorn i per últim, per conèixer l'entorn cal que el “jo” es comuniqui amb aquest i això es fa mitjançant el llenguatge.

Com ja hem marcat abans, hi ha diferents tipus de llenguatges, moltes vegades l'escola es centra només en el llenguatge oral ,oblidant la resta com per exemple el llenguatge gràfic. En aquest entra en joc la creativitat que és una part fundamental de l'enseyament que molts mestres obvien quan allò que han de fer és potenciar-ho(sobretot a aquesta etapa) ja que sacrificar la creativitat significa la pérdua d'interés per part de l'alumne, convertint-se així en una de les causes del fracàs escolar.

Com bé diu en Steve Wheeler al seu bloc learning with 'e's:” when the school systems as it stands, serves to knock their curiosity out of them, something has to change.”, actualment l'escola extermina la curiositat i això ens mostra une vegada més que el sistema escolar ha de cambiar per evitar errors tan grans com aquest. Ara explicarem dos dels exemples més famosos d'en Ken Robinson que parlen precisament d'això, que que l'escola mata la creativitat.

1. Es pregunta a uns nens de diferents edats per a què serveix un clip. Els nens més petits donen moltes utilitats creatives mentre que els nens més grans només li donen una.
2. Li diuen a un nen petit que dibuixi un cavall i aquest ho fa sense aturar-se a pensar si ho sabrà fer bé o no,mentre que quan li diuen a un nen més gran , com que se li dona malament el dibuix, diu que no en sap sense intentar-ho.

Tot això pasa perquè l'escola ensenya una veritat absoluta matant l'activitat del pensament. L'espai idioni perquè es puguin densenvolupar l'activitat del pensament és un espai on els nins es puguin sentir segurs i puguin fer preguntes, explorar i equivocar-se sense repercusions negatives , com bé recull aquesta altra frase de Seteve Wheeler: “Children need a psychologically safe environment within which they can question, explore and make mistakes, with no negative repercussions “ i aquest lloc ha de ser l'escola.

Per tant, hem de ser consients de la necessitat de desenvolupar al màxim totes les habilitats dels nens, com per exemple la creativitat, i això s'ha d'iniciar des de l'etapa de l'educació infantil.

Per últim, hem de tenir en compte que s'ha de utilizar la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament amb la finalitat de que el nen adquireixi la competència que li permeti entendre i seguir la resta d' àrees,que s'ha d'introduir al segon cicle la llengua extrangera que en aquest cas seria l'anglès i que l'avaluació serà global,contínua,formativa i orientadora, és a dir que servirà per detectar les habilitats i dificultats de casa alumne per tal d'oferir-li un ensenyament més específic i que a més a més no s'avaluarà només el resultat sinó que ,com ja vaig comentar a una altra entrada,haurà d'evaluar tot el procés d'aprenentatge.

Aquesta setmana, per l'angoixa de la que us he parlat al principi m'ha semblat molt més difícil realitzar l'entrada i m'ha semblat un sacrifici molt gran treure hores per poder llegir blocs, el llibre d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè i veure diferents vídeos. Però després haver-lo fet no només reafirm aquella creença que tenia de que l'educació infantil és una etapa essencial sinó que a més a més he prés consciència de perquè ho és i així poder argumentar a aquells que no li donen cap importància perquè pens que estan equivocats i tractar de convencer a aquestes persones de que l'educació temprana dels nens és un dret del que tots hauriem de fer ús perquè això els servirà per a la seva formació com a persones i com a ciutadans.

A més a més, he ampliat el meu coneixement sobre com s'ha de treballar amb un grup d'infantil,i dic ampliat perquè justament a l'asignatura de Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis hem treballat un tema molt relacionat amb aquesta etapa i ja en tenia clars conceptes com la necessitat de treballar mitjançant el joc, de crear un entorn de seguretat.. però si que és cert que em quedava una mica penjat això de les àrees de coneixement ja que era una mica abstracte però amb aquesta explicació de na Gemma de que és necessita coneixer-se a un mateix i els diferents tipus de llenguatges per a coneixer la resta ,ara em sembla una qüestió molt lógica i raonable.

Pel que fa a l'artefacte d'aquesta setmana , com la majoria de la resta d'eines que he utilitzat anteriorment per aquest bloc, no el coneixia però m'ha resultat una bona forma de fer algún producte global ja que el bloc ja ha estat prou treball individual. A més a més m'ha semblat molt senzill d'utilitzar, tot i que vaig tenir problemes per trobar-lo al moodle ( no m'apareixia) però finalment vaig arribar a l'eina a través del bloc d'una companya i vaig poder utilitzar-la.